Quaderns Crema (Barcelona), 2002
Pel camí, comença a pedregar. Passem per una Figueres amb cases destruïdes i embotellament feixuc. I mas Perxés. No ens acaba de fer el pes. Poca llum. Ens obliguen a transportar matalassos sota la pluja. I mala nit, dormint a terra amb Guansé i Bransuela. S'inicia una etapa de brutícia i de descoratjament.
Fa molt de fred. En una cambra del primer pis, immensa, dormim els homes en una estesa de matalassos i sense gairebé desvestir-nos. Les dones ho fan en una cambra per a elles soles. Alguns companys de la Institució tenen cambra per a ells. El menjar és molt escàs. Hi ha hagut dies d'àpat únic servit a hores inversemblants: les quatre o les cinc. A la nit, hem fet cua per al brou. Les senyores Francès, Artís, Murià, s'ocupen de la cuina. Coneixem hores de tristesa i avorriment. Els matins assolellats, els passem en una terrassa davant un paisatge de meravella. De tant en tant, se senten bombardeigs llunyans. En aquell paratge, l'estrèpit de les bombes adquireix un volum considerable i impressionant. Fumem molt, conversem. Carles Pi i Sunyer seu o es passeja lentament. Comencen a fer-se llistes per a passaports problemàtics en un despatxet veí. Esperem àvidament l'hora de dinar. Passem molta gana. Les tardes són inacabables. Els homes es juguen a cartes bitllets grossos en la cuina, vora la llar. Les dones es reuneixen al primer pis. En Fabra els fa sovint companyia. Tot sol amb els meus pensaments, pujo i baixo inlassablement. En fer-se fosc, en la sala on hi ha emmagatzemat el Tresor Artístic, arriben noticies contradictòries de la guerra. Cada dia varien. El cert és que els feixistes avancen contínuament. Va arribant gent. El mas ja és insuficient. Cal fer torns per a menjar. La brutícia comença a inundar tota la casa. El lavabo ja és inabordable. Cal fer cua per a entrar-hi. No ens movem del mas perquè recuperen els mobilitzats a tot gas.