(), 0
Ara que els han atrapat i els han fet tornar al costat dels carros si vols per força, els vailets només ploren i ensumen els mocs amunt amunt, que sembla que no s'acabi mai aquest ensumar de mocs, i no han sentit a dir res del comte Hug Roger que torna. Només saben que els homes de refresc del de Cardona demà passat o l'altre seran a Gerri i en menys d'una setmana es plantaran a Sort. Ho sap tothom. Ho diu tothom. Ells mateixos han vist els preparatius quan han anat a buscar sal amb son pare, i han vist que ja no hi ha res, ni provisions, ni queviures, res, tot ho han requisat, i encara requisen tot el que ve de nou per fer mercat, a ells mateixos els han mort el pare quan intentava plantar-los cara per defensar els carros i les criatures. I davant dels ulls dels seus fills, amb el cos encara calent, els soldats han descarregat l'aviram que el pobre home portava a vendre, la sal que havia comprat, un moltó i un garrí de la viuda Sostres, que havia de baratar perquè no els pot alimentar a casa i els camps no són segurs... i han provat de calar foc als carros, però no s'han quedat a veure si cremaven i la gent del poble ha corregut a apagar-los quan se n'han anat i han recollit el pobre home mort. I els xicots, abatuts, ara se'n tornen a casa amb el mort encarcarat, tapat amb una borrassa, i els carros buits, i els budells que els grinyolen, esporuguits i delerosos que arribin d'una vegada els soldats i s'acabi d'una maleïda vegada aquest desastre de guerra, que ells no hi tenien res a veure però ara potser sí, i les someres estan tan seques que eren la riota dels soldats, diríeu que les costelles els foraden la pell, que ni tan sols no les han volgudes... I ara, quan arribaran a casa, aniran a buscar el capellà perquè els enterri el pare al costat de la mare i el criaturó, que la mare va morir de part fa tres setmanes, i després hauran de reparar la teulada, que hi plou com si fos al carrer i si baden se'ls ensorrarà tota, i ves què en saben ells, de fer teulades!, i hauran de cavar l'hort, que l'herba és més alta que les cols, i per acabar-ho d'adobar, la viuda Sostres els inflarà a bufetades quan li diguin que no han aconseguit baratar el moltó i el garrí i que ni tan sols no els han pogut defensar, amagats a l'entrada d'un boter, darrere un bocoi de roure, muts i esgarrifats de veure com els acoltellaven el pare.