Editorial Barcino (Barcelona), 1967
Passada Santa Caterina, des del camí de la Canerilla es contempla a pleret el poble de Rialb, que, venint de les terres baixes, és la primera població marcadament pirinenca. Fins no fa gaire li donava aquest aspecte el fet que totes les cases eren cobertes amb lloses (pissarra). El caseriu s'estén al peu de les ruïnes del castell, al llarg d'un planell, a la dreta de la Noguera i a l'esquerra del riuet de Sant Antoni, que baixa dels vessants de la font Blanca, principal arteria de la vall d'Àssua, i de la Mare de Déu de la Muntanya, així com el riu Rialbo ve de la Mainera, i el Pamano, de la serra de Triador. Totes aquestes conques són presidides per la ferma crestallera del Montsèn. Llurs aigües es barregen en el clot de Sall, que fins a desguassar a la Noguera forma el citat torrent de Sant Antoni.
Aquest carrer del Mig, impressiona —o impressionava— pel seu meravellós tipisme; calia haver-lo conservat intacte, com a monument nacional.
Aquest carrer del Mig, en altre temps devia ésser el carrer Major. Fa escassament tres anys que era un dels pocs de Catalunya que conservaven plenament el caràcter medieval. Avui mans barroeres n'han malmès la configuració, en suprimir la secla de l'aigua que corria lluent pel bell mig; els vilatans n'estaven enamorats, i era l'atracció dels forasters. I és vergonyós que, no solament aquells s'hagin conformat amb la mutilació, sinó que hom continuï enderrocant pilars i arcades de pedra. Ara, en el lloc on vèiem pedres plenes d'història, hi trobem parets de totxos arrebossades de ciment i façanes emblanquinades de calç viva, amb coloraines llampants. És realment indignant que les autoritats locals no hagin sabut defensar un tan ric patrimoni, de gran interès nacional i turístic, i que l'hagin deixat malmetre sense abans donar-ne coneixement a les autoritats competents.
Aquesta plaça — avui anomenada de les Escoles, perquè aquestes hi són emplaçades — és una plaça espaiosa, i temps a venir se'n podria treure un bon partit urbanístic, i fins dir-ne plaça Major. Hi aboquen quatre entrades: la del Vall, les Rentadores, el Boteral i el Portalet. La darrera, entre casa Josepet i el Sord, és l'antic portal de la Muralla, al carrer del Mig, per passar des d'allí al típic carrer de la Costa. Aquest és presidit per casa Costa, i es troba al repeu del castell, de cara a migjorn, fent de sentinella com a segon baluard del castell.
Un altre carrer és el del Boteral, ple d'encís i colorit. Es diu que el malnom de «boteros», de la gent de Rialb, els pervé del Boteral, on sembla que hi havia batans per a batre lli o cànem. Actualment, al Boteral, servint-se de les aigües del riu de Sant Antoni que baixen per una bona sèquia, hi ha la mola per a moldre grans; encara hi perdura l'antiga usança de picar les pedres molineres a mà. Dos esplèndids canalots d'aigua, talment argent fos, surten fent arcada per uns rudimentaris forats del mur de la peixera. Fins no fa gaire, aquesta aigua tenia per missió de fer moure una grossa roda de les anomenades de galiró. En aquest indret és freqüent de sentir xiular el vaquer mentre fa abeurar el bestiar a l'abeurador esmolat que hi ha de temps immemorial. És un lloc que no passa inadvertit als pintors.
La part antiga de la vila formava un clos amb les seves mateixes cases, com encara avui pot apreciar-se, i es defensava amb torres rodones i amb el castell. Un dels seus carrers, el del Mig, impressiona — o impressionava — pel seu meravellós tipisme; calia haver-lo conservat intacte, com a monument nacional. [...]
El principal nucli de població es remuntava cap al carrer de la Costa, on hi ha l'església coronant la vila, i, mes amunt, el castell de Rialp. L'any 1375 aquest pertanyia a Joan de Bellera i fou motiu de fortes discòrdies entre aquest noble i els comtes de Foix i de Pallars — aquest darrer era Hug Roger III —, i fins hagué d'intervenir-hi el rei Pere III. Sembla que les desavinences eren perquè el de Bellera volia vendré els castells de la vall d'Àssua al comte de Foix, i el de Pallars s'hi oposava rodonament. Així ho indica un document de l'any esmentat, conservat a Rialp, la darrera part del qual es troba en tan mal estat que resulta il·legible. També sabem que, el 1298, Roger Bernat, comte de Foix, en garantia d'una quantitat prestada a Blanca de Bellera, viuda del comte de Pallars, es retingué quatre castells, entre ells el d'Arestui prop de Llavorsí, i que amb les valls de Baiasca i d'Àssua, aquests castells entraren més endavant als dominis de la casa de Foix, tot formant part del vescomtat de Castellbò, quarter de Rialp.