Torrell de Reus - 1952 - Barcelona
Oliba
De l'ombra del pretèrit fecund i llunyedà
on era una nissaga de sants i herois captiva,
per un voler de Déu que verb prengué en Oliba
n'eixí, com llum del dia, un poble: el català.
Tu monjo, bisbe, abat. La teva fe sembrà
una llavor que avui es planta forta i viva,
perquè per les artèries de l'avior li arriba
la saba que el teu geni a dojo prodigà.
El ser de Catalunya s'aferma i fonamenta
en l'obra que aixecares amb voluntat potenta
com savi patriarca guiat pel dit de Déu.
I a cada pas que avença ton poble per la història
es troba amb més fermesa lligat a ta memòria
i com més enllà marxa se sent més a prop teu.
Dels meus records
Vaig néixer amb tu, Muntanya, clavada a les parpelles,
tu vas endegar enlaire l'afany del meu mirar,
tu vas mostrar-me l'ample camí de les estrelles
que en tes cimes s'ajeuen quan volen somniar.
Quin bell record en servo del jorn que per primera
volta la inabastable blavor del cel vegí!
Tu esbatanares rutes a la meva quimera,
i em deies: "Si vols veure el cel, mira'm a mi!"
I a tu t'he guaitat sempre, Muntanya. Preceptora
del meu indeturable i més sublim neguit.
A tu, horitzó de pedra, fita encoratjadora
que sempre tinc, i sense que mai hagi assolit.
Tu omplires de boniques rondalles ma infantesa
i fores del meus somnis país fantasiós;
em deien que allotjaves una bella Princesa
i que el teu Senyor era el rei més poderós.
O tu, Muntanya! Arca de fe i de poesia
que fou gaia llegenda en mos càndids anhels!
Amb quin amor les meves ofrenes no faria
a ta Regina, Mare del Rei de terra i cels!