Institut d’Estudis Tarraconenses (Tarragona), 1978
Suïcides al balcó
1
El veig com prem el ferro:
ja ha jugat la partida.
Sua fred i s'aboca,
creu que el vent
li esborrarà els senyals.
Potser una branca, al fons,
l'acollirà, perdut
no sabem en quina ombra.
2
Voleiava un instant
com una ala perduda,
i al final del camí
trencava tots els càntirs
per evitar el retorn.
3
Arrossegava al fons
tots els fulls del seu llibre,
i ja amb mans balbes,
colltorçat, intentava
signar l'últim poema
amb la sang que es vessava.