Punctum (Lleida), 2009
Sr. D. Josep Pin i Soler.
Tarragona, 14 febrer 1894.
Amic Pin: Gràcies per la vostra afectuosa i benintencionada carta. ¡Estimando! Consti per de prompte que les charmantes dames queden agraïdes a vostre record, que he llegit Palique, lo vostre recomanat, i ademés Torquemada en la cruz, que us recomano (com entretingut i d'agradable lectura, encara que no mati ni fereixi), i ademés tot lo que cau a les meves mans en les hores vagarosos, que —encar que sembli estrany— no són moltes. Perquè entre passejar, dormir i cuidar-me se me'n van les vint-i-quatre que en té el dia, fora d'una mitja dotzena en què treballuquejo lo que puc. El passejar, sobretot, ha arribat a constituir ara la meva mania: surto llargues hores el dematí, torno a caminar a la tarda fins a posta de sol... i aixís vaig vivint i esperant l'hora de tornar a Barcelona.
Amb això està dit que ja conec fins cada una de les pedres de les nostres muralles, del portal del Roser per amunt a donar la volta pel passeig de sant Antoni i a baixar per la carretera de Barcelona. Al Serrallo hi baixo cada tres o quatre dies a veure subhastar i pesar el peix i fóra casi una impertinència que tractés de recordar-vos, a vós!, lo pintoresc de tals escenes, rabejades de llum i... mala olor! Però, amic Pin!, això és bo per veure-ho una, dugues, tres vegades, i amb companys: cada terç diumenge ja no fa efecte... No obstant, us he de dir una cosa, sense fer literatures. Els dies són aquí, com sabeu, tan esplèndids, tan plens de sol; el mar i el cel omplen de tal manera el panorama casi quotidià d'aquesta població que en el meu estat especial passejar, veure, contemplar tot això, és lo que més me diverteix i m'afecta. Me sembla això un sanatori grandiós i m'encanta totes les tardes. Hi ha hores delicioses, a la contrapunta sobretot, sentint el clapoteig de l'aigua, i estenent la vista per aquella planura d'un blau clar, serena, riallera, lluminosa, d'una tranquil·litat ideal i adormidora: anava a dir «balsàmica»; no sé si m'explico, perquè caldria entrar en llargues explicacions sobre el meu estat d'esperit a certes hores.
Amb això, fora Fàbregas, fora ajedrez, fora amics... els pobrets ocupats en ser regidors, en passar el temps per les rebotigues. No els veig mai, o de tard en tard. !No volen caminar! A Fàbregas el vaig anar a visitar fa poc, una tarda, en una golfeta polsosa a on té la llibreria plena de llaminadures del temps d'Alfons Karr, i catàlegs i curiositats bibliogràfiques que es fa venir de París. L'altre dia li vaig pendre Le Rire, de Coquelin, i un curiós catàleg d'una exposició de dibuixos de literats. És bo trobar-se amb aquests rossignols de la llibreria parisién en una gàbia vella penjada prop la catedral de Tarragona! La gàbia, la voldria descriure. Té una eixideta, un terradet amb rajoles menjades de molsa i una barana de fusta corcada, que domina un munt de teulades rònegues i torratxes velles i amb bonys, d'allò mes curiós. ¿Heu vist mai la nostra Tarragona de dalt, a vista de pájaro? Des de la torratxa de casa, veig casi tocant un terrat melancòlic a on passegen les monges beates, donant-se el braç de tres en tres i saltant a lo millor com col·legiales! Que lluny, però que lluny, se troba un, mirant tot aquell teulat rònec, de Barcelona i els anarquistes i les fàbriques etc.! Tornant al terrat d'en Fàbregas, imagineu-nos als dos prenent allí el sol entre un gat i un test amb una certa planta pels talls que d'esqueix en esqueix ha passat d'una generació a l'altra des de primers del segle, i que jo em recordo haver vist també al terrat de casa i al de la meva tia i pertot, com si hagués sigut una moda botànica de tot aquell veïnat. Doncs sí: allí ens estàvem, i jo no em cansava de mirar tota aquella obra morta de teules, terrats i carrerons, mentres fullejàvem... no diríeu què?... Un folleto del fill d'en Montoliu que es va fer budista... i va morir boig. Veus aquí a Buda, enfilat a dalt de Tarragona, arran de la catedral!... Un dia us parlaré d'una jueva, majordona d'un canonge.
I no sé res més!
Mes amitiés a la vostra dona i fills. Vostre
Yxart