La nostra rue de la Paix (fragment)

Autor: Sempronio (Pseudònim de Andreu-Avel·lí Artís i Tomàs)
Pàgines: 15-16

La nostra rue de la Paix (fragment)

 

Recórrer el carrer de Ferran suposava per a la gent rica anar de temptació en temptació. Anar de meravella en meravella per als simples i humils curiosos que, els dies de què parlo, practi­caven la regalada diversió de «mirar aparadors»... Inoblidable el de la casa «Kodak», sovint renovat, però sempre amb la figura de la senyoreta del vestit de ratlles verticals, alçada sobre un fons que representava famosos paratges del món. I sempre la divisa: «Vacances sense Kodak són vacances perdudes». En aquest sentit «Ko­dak» fou a Barcelona la peonera del disseny i de l'eslògan comercial. Perquè n'aprenguin els moderns, que creuen ha ver inventat ambdues coses!

Una relació de cèlebres establiments del car­rer de Ferran seria interminable: Garcerie, Co­mas, Quet, Macià, Aurigemma, Carreras, Schilling. Grifé i Escoda, Calvet, Serra, Masriera, les pastisseries Massana i Llibre, la xocolateria Jun­cosa, el venedor de caixes de cabals Manyac, que, gran amateur d'art, fou el primer marxant del pintor Miró, nascut per cert a vint metres de dis­tància, al passatge del Crédit.

Una de les superiors atraccions del carrer era l'aparador adossat als murs de l'església de Sant Jaume. Pertanyia al fotògraf Napoleón, el qual comptava per clientela la flor i nata barcelonina. Un metge, un advocat, un funcionari, una bella dama o una senyoreta, un banquer, no eren ningú si no havia aparegut la seva efígie a la vitrina d'aquell temple.

En el luxós retaule del carrer de Ferran, en­cara que sigui només en el record, és legítim inserir-hi la immediata plaça Reial, amb la camiseria Furest i el Bazar de los Andaluces, proveïdor de material per a pintors. I la botiga del passatge Madoz, on les germanes Carvajal disposaven del millor assortiment de cigars havans.

Semblava que la fulguració comercial es projectava sobre el barri sencer. El carrer del Call, la Rambla del Centre, abundaven així mateix en botigues de to. I fins i tot el carrer del Cardenal Casañas, on hi hagué el primer establiment dels Comella. El fundador, simpàticament fatxenda, em contava un dia:

—Jo vaig introduir a Barcelona els calçotets curts.