Autor: Frederic Soler i Hubert
Pàgines: 44-45
Indret: El Fossar de les Moreres (Barcelona)

Lo fossar de les moreres

IV (Fragment)

I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al Fossar de les Moreres
entre llum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.

Barrejats en un munt cauen
los d'un i altre cantó,
i encara que morts ja jauen,
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor.

De sobte l'avi es fa enrere
en mirar un mort que han dut,
i lo nin, en veure que era,
tant és lo que s'esparvera
que, d'esglai, resta mut.

Contemplant-se el nét i l'avi
s'estan al mig del fossar
sense obrir per res lo llavi
lo mot que han de pronunciar.

I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada
fent núvols de fum retruny,
i el vell veu l'eina mullada
de sang dels seus fills al puny.

—Oh! — al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls l'ira del cor seu:
—Mira'l. Déu n'ha pres venjança!
Duu el vestit de l'host de França
i és lo teu pare, fill meu! —

I el vell que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
—Lo seu crim dels bons s'allunya.
Fou traïdor de Catalunya.
On l'enterrarem? — A fora.

—Al Fossar de les Moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor. —

Autor: Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Pàgines: 69-70
Indret: Monument a Bonaventura Carles Aribau (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera)

Oda la pàtria (Fragment)

Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,

oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia,

dels núvols e del cel de lluny vos distingia,

per lo repòs etern, per lo color més blau.

Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau,

com guarda vigilant cobert de boira e neu,

guaites per un forat la tomba del Jueu,

e al mig del mar immens la mallorquina nau.[...]

Plau-me encara parlar la llengua d'aquells savis,

que ompliren l'univers de llurs costums e lleis,

la llengua d'aquells forts que acataren los reis,

defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

Muira, muira l'ingrat que, en sonar en sos llavis

per estranya regió l'accent nadiu, no plora,

que en pensar en sos llars, no es consum ni s'enyora,

ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis! [...]

Ix, doncs, per a expressar l'afecte més sagrat

que puga d'home en cor gravar la mà del cel,

oh llengua a mos sentits més dolça que la mel,

que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

Ix, e crida pel món que mai mon cor ingrat

cessarà de cantar de mon patró la glòria

e passe per ta veu son nom e sa memòria

als propis, als estranys, a la posteritat.