Edicions del Mall (Barcelona), 1987
Evocació
He pujat a les barques:
d'infant tocava el cel!
(Encara duc ais ulls enlluernats les marques
multicolors dels prismes marcits del carroussel.)
El manubri es desfà les
entranyes musicals.
(La butxaca em vessava de regalèssia i bales;
me n'anava a la fira dels somnis abissals.)
La meva barca vola
i el cel, tan lluny com és!
(Comprava una tartana: amb un noi de l'escola
fèiem la volta al món per no tornar mai mes.)
Pugem-hi, amor, encara
l'encant no s'ha esvaït!
(Em senyava, a les nits, damunt els ulls la mare
i al cor se m'hi adormien els àngels de la nit.)
TARDA DE DIUMENGE
No sap què fer la tarda del diumenge,
s'angunia de tot. Un vailet camallarg,
vestit de mariner al braç patern es penja
i se'n va a tirar molles a les oques del Parc.
Hi ha estels, coloms i veles
i pel passeig xisclets endiumenjats
d'unes noies que van amb carretel·les
a esperar el bergantí deis envelats.
Piano de maneta! Gent de cartó per fora i amb cor morat d'espines!
Diumenges a la tarda. Delira el carrousel
i una tanca ha gosat vestir-se de glicines
perquè hi ha randes d'oronells pel cel.