Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta abadia i, després, priorat benedictí, està situada al coll de Sant Marçal, a 1.100 metres d'altitud, entre els massisso de les Agudes i el matagalls i a tocar mateix del naixement del riu Tordera. Fundada entre 1050-60, el 1095 passà a dependre de Banyoles. Deixà de tenir comunitat estable a partir del segle XV. El XVII s'uní a la parròquia de Montseny. L'ermita, formada per una nau allargassada d'una volta i absis amb finestra, tenia a la part nord l'antic cementiri i, encarat al migdia, el cos de l'edifici de l'antic priorat, avui dedicat al negoci de l'hosteleria. En qualsevol punt a l'entorn de l'ermita podem llegit els dos senets de "Tribut a l'ermita de Sant Marçal" que li va dedicar Guerau de Liost.
Tribut a l'ermita de Sant Marçal
I
L'ermita s'aclofa de la nevada.
Les parets parpellegen d'humitat
sota el gruix hivernal de la teulada.
Pel carener miolaria un gat.
El caramell d'una canal, truncat,
a sol ixent incandescent degota,
i un munt de neu s'acaramulla a sota
fumejant com alè de l'enllosat.
Vibra, despert, d'una campana el toc
que les Agudes senyarà. S'espunta
la brasa del tió que aviva el foc.
Ullpresa, l'ermitana apar difunta.
I l'ermità que es lleva, li pregunta,
mig adormit, si queda neu enlloc.
II
Del gruix de neu que arrasa la quintana,
de cap feixa el graó no s'endevina.
Sota el pendís, cosmètic i metzina
de l'horta, el fred, socarrimà la ufana.
Calçant esclops, penosament camina,
estintolat en el magall feixuc,
el capellà caravermell. I esbrina,
una per una, si ja treuen lluc
les cols d'hivern. La gossa perdiguera
de pànic udolà per la gelera
que s'esmicola en vaporosa allau.
L'allau en alimara ja resolta,
ni entremig de la histèrica revolta
no s'immutà la serenor del blau. 262-263
Altres indrets de Montseny: