Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El terme municipal de Fogars de Montclús inclou el cim de les Agudes (1703 m.), que termeneja també amb els municipis del Montseny i Arbúcies. Diversos han estat els autors que han tractat de la seva feresteguesa i bellesa alhora. Hi podem llegir textos poètics de Guerau de Liost, poeta montsenyenc per excel·lència, i de Lluís Solà (Vic, 1940).
També s'hi inclou el turó de l'Home (1707 m.) el cim més alt del Montseny. D'aquest punt estant encarant-nos cap al Puigmal podem llegir un dels poemes més abrandament romàntics en què evidencia els canvis introduïts per la dinàmica renovadora de les idees de la Renaixença. Escrit a Folgueroles en l'estiuada de 1888, planteja un diàleg a l'estil dels dos campanars de Canigó, entre dos cims prou característics del país.
També hi escau la lectura de la "Cançó de Soleia" a la part final de la Rapsòdia d'Ahab, d'Agustí Bartra en què el poeta dóna la possibilitat de salvament i redempció a l'errant esperit del capità Ahab, justament en el simbòlic cim de l'Home.
Les Agudes
La gran muntanya és blanca de neu tornassolada
de blau i rosa pàl·lids com despullat infant.
I joguineja sobre la neu, com una fada,
la llum qui és tota gèlida i és tota fulgurant.
I les Agudes tremen del fondre's aparent
com una pell felina. I en llarga fumarola
s'enlaira de la neu l'alè fet aureola.
I és una escala blanca l'endormiscat torrent.
La gran muntanya és llisa. No té fondals ni grops.
Rasa de neu, s'exalta fins arribar al cimal.
Tallada en sec, hi afina, precisa i enquadrada
pel cel metàl·lic sord a l'udolar dels llops.
Només la taca negra i aguda, sempre igual,
dels grans avets sobreïx, vetusta, resignada.
VI
Caminava i canviava, i la muntanya romania immòbil, i canviava, ingent. El Turó i les Agudes resplendien, solitaris i esbalaïts. L'aire imperceptible hi reposava i s'hi estimbava. La falda de la muntanya era fosca i compacta, les arrels eren invisibles. Caminava i canviava. La lluna havia ressuscitat i s'alçava feixuga i sagnant. Un àngel obscur beneïa amb els dits roents la nit que s'atansava.
XXVI
Plantada a l'horitzó de l'aire, s'alça l'altra muntanya. La muntanya inaccessible. Esquiva, inconjugada. La muntanya de la muntanya. Present i absent, amb les arrels al començament i les Agudes a l'esdevenidor. Amb els camins oberts cap a l'obert i amb els brucs morats escrivint les paraules invisibles. En el trajecte constant cap als pols del desig, la muntanya sura i espurna, s'alça i es concilia amb les ombres.
En arribar a l'indret de l'enrunada borda,
Soleia mira Ahab i diu a la paitida:
Cançó de Soleia
Per què cantes tan alegre,
oh fada dels escorrims
i de vertical caiguda
on ja t'oblides dels cims?
Del teu cos has fet rialla,
del teu tumult bell estrall.
Malmesa per moltes roques
t'eixamples com un ventall.
No vull la vida irisada
ni l'alegria del salt.
Quan els mots moren al ventre
els ulls cerquen cimal.
Jo meno Ahab a l'altura.
Massa ha viscut a l'abís.
Cal que arribi al Cim de l'Home
dolorosament submís.
Altres indrets de Fogars de Montclús: