Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El poble és travessat per l'antic camin Reiau. L'església de Sant Tomàs, d'una sola nau, amb un primitiu absis romànic semicircular, conserva a prop de la porta, a la base del campanar, una interessant làpida sepulcral de marbre blanc, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, amb dos caps a la part inferior, d'home i de dona. Peça d'influència gal·loromana sembla que prové d'un frontal d'un dels sarcòfags o urnes cineràries dels primers temps del cristianisme a la Vall. L'entorn, sense massa presència d'elements distorsionadors, és l'adequat per llegir un text de Josep Pla que reflecteix com va trobar la Vall abans de l'esclat del turisme de masses i un poema de Simona Gay (Illa, 1898- 1969) que passà alguns estius a l'Aran.
D'entrada, la Vall d'Aran produeix una sensació satisfactòria i confortable. Poques comarques de Catalunya ens fan tant aquesta impressió. Molt sovint, la sensació de desgavell, de cosa inacabada, de projecte fracassat, és constant. Malgrat que la Vall d'Aran es troba en plena activitat — producció d'energia, explotacions forestals, turisme, una incipient industrialització, les noves pistes d'esquí de la Vaqueira—, el seu territori fa una impressió de placidesa constant, de vida compassada. És agradable. ¿D'on prové aquesta impressió que fa la Vall d'Aran? La vall té molts pobles i rodals habitats. Alguns es troben al fons de tot de la conca, tocant al riu. Altres, suspesos a mitja muntanya. Són pobles de cases de teulats de pissarra negrenca, amb un element, a les teulades, que, a totes les persones que hi arriben i coneixen una mica França, els fa una impressió inoblidable: aquest element són les mansardes. Les cases tenen els seus teulats de mansardes. On ens trobem? No som pas a França? Aquests pobles tots són iguals. A la Vall d'Aran no he pogut trobar ni un sol element arquitectònic aberrant a l'arquitectura tradicional del lloc. Això, venint de Catalunya, fa una impressió extraordinària. En el nostre país el cafarnaüm arquitectònic és tan gran i bigarrat, que ja no queda res intacte. Els arquitectes ho han malmenat tot — els arquitectes i els seus clients folrats de diners. No podeu arribar enlloc sense trobar una forma molesta, extravagant, forassenyada, contrària a l'arquitectura tradicional. Tant si aneu a la costa, a la petita muntanya com a l'alta muntanya, fareu la mateixa constatació. Arran de mar hi ha xalets suïssos; dalt de les muntanyes, construccions marineres. Un desgavell arquitectònic, un deliri febricitant. I arribeu a la Vall d'Aran i us trobeu amb aquesta enorme novetat: una unitat arquitectònica completa, admirable, total. Jo crec que l'encant de la Vall d'Aran, quan veniu de Catalunya, és aquest. No hi trobeu res que us molesti la mirada, ni el pensament ni l'ànim. Tot hi és ben construït i ben fet. I acabat — acabat venint d'un país en què ni els nuclis bàsics de les ciutats no ho són, d'acabats. La sorpresa és doble, de plaer i d'agraïment. Afegiu-hi el verd de les prades i dels arbres—la magnificència arbòria, la dolçor encantada de la vida remota i antiga — i tindreu la visió que produeix aquesta Vall d'Aran deliciosa i arcaica.
En la Vall d'Aran
Vall verda platejada
clara obsessió del riu
la pineda més alta
m'apar al molleriu.
Una pura campana
a tota hora fa el cant,
que perleja com l'aigua
que corre en vall d'Aran.
A cada giravolta
treu punta un campanar,
tota la vall escolta
quan l'hora vol sonar;
La fressosa ribera
va lligant temps segur,
que la campana trenca
amb el seu cristall nu.
Altres indrets de Vielha e Mijaran: