Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud, capçalera de la Noguera Pallaresa, té uns 4 quilòmetres de longitud, des de l'ull de la Garona fins a la cabana dels Gavatxos, i és cobert de prats naturals, els més extensos d'Aran. Els prats s'eleven en molts indrets fins als cims de les muntanyes que formen, a l'est, el massís de Beret. A l'estiu hi acudeixen a pasturar uns quaranta mil caps de bestiar, propi i foraster, en gran part boví i cavallí. Situats al centre del pla, més o menys a l'alçada on hi ha les instal·lacions de l'estació d'esquí i on el cabal de la Noguera Pallaresa va agafant embranzida, podem llegir el text en què Jacint Verdaguer descriu la magnificència que tenia el pla quan ell el va recórrer, fixant-se en el joc anagramàtic del nom dels dos rius. També hi escau la lectura d'un poema de Mateu Janés i Duran i un altre en aranès de Jèp de Montoya Parra (Les, 1959).
Lo pla de Beret és l'herbei més gran d'aqueixes muntanyes. Té dues hores de llarg i una d'ample. Lo formen dues grans muntanyes, llises i verdes, clapejades per molts pocs penyals i molt bestiar. No és raro que hi pasturen 60.000 caps, en bon temps, que allí no dura gaire.
Allí naixen, a un quart de distància, lo Noguera i lo Garona, quals noms són anagrama l'un de l'altre, i quals cursos segueixen direccions totalment oposades, com si es tinguessen por. L'ull del segon és molt visitat pels francesos, que retreuen la promesa d'aquell qui volia fer un pont de plata al Garona, bastant-li allí per això tres napoleons. Naix abundosament sota una roca i forma davant un gran viot.
A cosa d'un quart a migdia se veu, plana avall fondre's un torrental, i ficar-se, com lo Guadiana, sota terra, per ressortir, més avall, sota un serrat d'entranyes de marbre. Son llit i la misteriosa i accidentada volta que el cobreix blanquegen, hermosa ment brunyits per l'aigua en la nit dels segles. Lo riu se deixa veure un moment en tan rica i esculturada finestra, vergonyós torna a entraren aquella tan bonica com estranya cova de fades, fesa i compartida en diversos estatges i branques. És un gros torrent lo que surt allí i allí s'endinsa murmurejant, i el marbre és blanquíssim, amb ditades o tintes negrenques. Lo brunyit i lluentor que li dóna la naturalesa és digna de la mà de l'escultor diví.
Dos-centes passes més avall se veu la Vall d'Aran.
El pla de Beret
Que et plagui o t'enutgi,
la pau, aquí, exalta:
mordaç, se t'infiltra
fins a entotsolar-te.
No cridis si et trobes
indefens i, encara,
amb fred a les venes
com de maltempsada;
els ecos vindrien
a dur-te enyorança
del que mai no veres
ni veuràs. Atansa
la galta arran d'herba,
l'orella a tocar-la;
i del lloc on jeguis,
com infant entre àngels,
sentiràs que et bresses
entre dues aigües:
Garona i Noguera,
acomiadant-se.
Beret
Ei tens du; è calme; èi blû et cèu,
Dancen vielhs bergés, guarnits de braçalet
De brunce è que lûden ena clara nèt,
Quan era lûa enlûmene era nauta nhèu
Et tens èi força mes caud, duç è bèt,
Des tèrres baches è miejes sen va et gèu,
Cuntentán as vielhs publants det Pirinèu
Que dam peires marquen et son pas per Beret
Martchen è demuren dam es sûes uelhes,
Canten è dancen es sûes alegries è plus
Tranquitles, sense afrunta dûres plejes;
De dûrs caçaires vengûdi duci pastús.
Et tens le marque et sulei è 's estrelhes
D'aguesti prûmés Aranesi è Gascús.
Altres indrets de Naut Aran: