Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Entrant a la catedral per la port de Palau o de l'Almoina ens trobarem amb la làpida que segella la tomba d'Ausiàs March al peu de l'altar. Hi va ser col·locada el 1950 per l'Ajuntament de València i l'Associació Cultural de Lo Rat Penat, arran de l'homenatge que la ciutat i el país ofrenà al poeta. La inscripció que l'orla d'esquerra a dreta diu: "Jo so aquest que en la mort delit prenc, Puix que no tolc la causa per què em ve...". Situats al davant de la tomba podem llegir diversos textos: un fragment del poema que Víctor Balaguer va dedicar-li, premiat en els primers Jocs Florals de València; un altre de l'oda que li oferí Teodor Llorente i tres homenatges poètics més contemporanis de Vicent Andrés Estellés, Gerard Vergés i Marc Granell.
Autor:
Marc Granell i Rodríguez
Obra: Poesia completa 1976-2016 , 2018
Pàgines: 184-185
Obra: Poesia completa 1976-2016 , 2018
Pàgines: 184-185
LLETRA DE CONSOL ADREÇADA AL POETA
AUSIÀS MARCH AMB MOTIU DE LA
COMMEMORACIÓ PERPETRADA PEL SIS-CENTS
ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT
Enguany et toca a tu, poeta il·lustre,
rebre memòria, tones i tones
de memòria, allaus interminables
de paraules tan buides i tan fredes
com la tomba en què un dia et soterraren
fart ja de viure tanta meravella.
Enguany et toca a tu, ho sent moltíssim,
ser motiu d'espectacle i propaganda
de polítics terribles i culpables
d'altíssima traïció als teus versos,
servir de pulcríssima coartada
al teu assassinat de cada dia,
de lleixiu per rentar la consciència
perduda d'aquest poble que vol perdre's,
morir de la més alta indignitat.
Passarà prompte, però, no et preocupes.
I tornaràs a ser oblit il·lustre,
benigna companyia sols a estones
d'algun cor enamorat i ferit
pel mateix desig, per la por mateixa
que a tu et feriren i cantar saberes
per a tots, per a ningú, consol nostre.
Autor:
Víctor Balaguer i Cirera
Obra: Poesia [Balaguer] , 2002
Pàgines: 59-60
Obra: Poesia [Balaguer] , 2002
Pàgines: 59-60
Ausiàs March (fragment)
Portau-lo, vents, de l'huracà en les ales,
però portau-lo a la mansió divina
on té un palau la terra llemosina
pels que sa glòria foren i esplendor.
Portau-lo allí on dels reis, hèroes i prínceps
tenen les cendres immortal morada,
que plaça reservada
allí hi haurà pel bardo de l'amor.
És Ausias March! És ell!... Sortiu-lo a rebre,
savis que al món amb obres assombràreu,
i vosaltres, oh, reis!, que subjugàreu
imperis grans al jou de vostra llei.
És Ausiàs March! És ell! Que li obre via
d'eixos morts coronats la turba inquieta...
Obriu-li pas, oh, majestats, al poeta!
Obriu-li pas, oh, trobadors, al rei!
Autor:
Teodor Llorente i Olivares
Obra: Poesia valenciana completa , 1983
Pàgines: 227-228
Obra: Poesia valenciana completa , 1983
Pàgines: 227-228
A Ausiàs March (fragment)
—Calla, profà: ¿tu penses que el bé que foll desitja
al servent d'amor dóna la verge amb lo seu bes?
De les roses que viuen un jorn ¿creus en la ditxa?
¡D'amor tu no saps res!
¿Què importa que una hermosa, la blanca rosa solta,
agrunse en los seus braços l'hom nat a soferir?
La mel de los seus llavis serà el plaer tal volta:
¡l'amor és un sospir!
Si amb les soltades trenes de cabellera rulla
jues com la mà jua de l'avarient amb l'or,
i el plaer et falaga i obrir saps fulla a fulla
sa delitosa flor,
¡ditxós tu que et contenten les flors que a tos peus trobes,
flors sense punxes aspres, mes sense olor també!
Mes no aguardes entendre'm quan jo vull en mes trobes
cantar mon darrer bé!
¡L'amor és un misteri! Nostra ànima és que es cansa
de tot, i tot volent-ho, tot lo que té l'aflig;
l'amor és impossible, perquè ell és l'esperança,
perquè ell és lo desig.
Escriguí mes esparses amb sang de ma ferida,
per ço en mi l'home plora quan canta el trobador:
de mon amor hui és Glòria lo nom, perquè en ma vida
son nom va ser Dolor.
Autor:
Vicent Andrés Estellés
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Pàgines: 73-74
Obra: Llibre de meravelles , 2007
Pàgines: 73-74
Ací (fragment)
Hem entrat a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes volts.
el carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
de cos present. Jo sóc aquest... Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fíls-ferros, enllaçant trossos d'ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collírem unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.
Autor:
Gerard Vergés i Príncep
Obra: Long play per a una ànima trista , 1986
Pàgina: 144
Obra: Long play per a una ànima trista , 1986
Pàgina: 144
Havent llegit els cants d'amor del Cavaller Ausiàs March
Aquesta nit estic tristíssim. Tanco,
flor de Gandia, falconer del rei,
sobre el teu llibre els ulls cansats. Ressonen
els versos amples i fragants, com la
remor del vent entre florides branques.
Lluny és Teresa, i gairebé no dius
ni el nom ni l'hora ni el secret delit.
Tant l'has besada en somnis, que coneixes
-més que el marit- aquell tremolor lleu
del llavi roig i de la sina blanca.
Però el temps, Ausiàs, en va transcorre.
I sols et queda el persistent desig
del ver amant que, contra tot, espera.
Que els amadors han en continu esper.
Altres indrets de València:
Indrets