Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El Teatre Principal va sorgir per iniciativa de l'Hospital General com a mitjà per a obtenir uns ingressos per a la seva activitat principal. Va substituir l'arcaica Botiga de la Balda, que junt amb el Corral de l'Olivera havien estat els dos locals teatrals tradicionals de la ciutat. Els plànols, de 1774, eren de l'arquitecte i escenògraf italià Felip Fontana per a la construcció d'un teatre al solar del Corral de l'Olivera. Evidentment, el projecte va haver de ser revisat, atès que la ubicació era diferent. El projecte reformat va ser obra de Cristòfol Sales i Salvador Escrich. Les obres es van iniciar el 1808 sota la direcció de l'arquitecte Joan Marzo. El 24 de juliol de 1832, i amb el teatre inacabat, s'hi va oferir la primera funció. L'obra es va concloure el 1854 amb l'acabament de la façana principal al carrer de les Barques, obra de l'arquitecte José Zacarías Camaña, sobre plànols de Sebastià Monleón. La façana està dividida en tres cossos verticals, els dels extrems amb balcons i òculs semicirculars. El cos central, amb quatre columnes, disposa de tres balcons coronats per tres finestres rectangulars. El conjunt es remata amb l'escut d'armes de la Diputació de València. Entre moltes altres efemérides artístiques, en aquest teatre fou on Raimon va donar el primer gran recital a València el 1963, per aquest motiu será escaient llegir-hi dos poemes de Lluís Alpera que hi fan referència.
Autor:
Lluís Alpera i Leiva
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017
Pàgina: 116
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017
Pàgina: 116
1963
Homenatge de València a Raimon al Teatre Principal.
I per fi vam amollar els bous
embolats de la sang en un dia de festa,
al cor de la plaça del poble.
Ell cantava les paraules justes per a encendre
la traca de la sang i de la ràbia,
combregades amb tanta roda de molí
dia i nit, nit i dia... mesos i anys
arrapant fulles i més fulles grogues
del calendari sagrat d'aquest rovell de dos ous
que reclama l'oli, el foc i el guisat
que només, amb un esguard tan sucós
com el nostre moll dels ossos,
es podia anar fregint.
I heus ací que el joglar esmunyit
per la mànega de la terra
i empeltat d'un bon fuster,
escollia la llenya ben seca de la cançó
i botava foc a la festa major sense clavaris.
I tothom, tirant ben lluny les crosses,
es palpava la fortalesa de les cames
mentre els ulls li bramaven tot el miracle
del lliurament d'una terra als seus homes.
El meu seny d'arrop i talladetes,
m'han impedit d'adobar-vos-ho
amb un allioli més planer.
En obrir-se les portes,
l'aire del carrer empudegà
dos mil somnis mig embastats.
Autor:
Lluís Alpera i Leiva
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017
Pàgina: 128
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017
Pàgina: 128
L'home del teu país
I aquest home, amb ulls ennegrits
de valencià en terra estranya,
somiarà la seua tornada
amb peus de plom i rellotge d'arena.
Haurà bellugat sovint la bola
de cristall de l'àvia Encarnació,
on va aprendre les meravelles de la neu
caient amb una fotogràfica lentitud
sobre les cases de la infància
que sempre porta a rosegons.
Baixat del camp del somni,
el veureu passejar-se pel carrer
les Barques, atansar-se al teatre Principal
i parar l'orella davant el crit del joglar.
I l'home seguirà guaitant cristalls de llibreries
on lletretes impreses ballaran noms
en la nostra llengua i mirarà de furgar
dintre els balcons, per tal de saber
si els pares continuen empentant els fills
a la suïcida fugina del vernacle.
Potser, assegut aquest home a la Glorieta,
creurà sentir de llavis d'un obrer de vila andalús
el flamenco de costum i el crit d'Al Vent, tot plegat.
I l'home, aquest valencià, aquest tu,
farà el balanç d'aquest magre menjar
i s'omplirà de febre, de coratge i de seny
«...per l'única possible, perseguida vida nostra».
Autor:
Raimon Pelegero i Sanchis
Obra: Rellotge d'emocions , 2011
Pàgina: 14
Obra: Rellotge d'emocions , 2011
Pàgina: 14
He passejat per Valéncia, sol
He passejat per València, sol
On hi ha gent que m'estima molt
On hi ha gent que m'estima poc
On hi ha gent que no m'estima gens.
He retornat al carrer la Nau
On he estudiat i m'he enamorat
On vaig fer molt bones amistats
i alguna estúpida desamistat.
He caminat pel carrer la Pau
March i Fuster m'han enlluernat
Roig i Estellés se m'han barrejat
Alfaro i Ventura m'han animat.
En aquell tren Xàtiva-València
Mon pare em portà a la Malvarrosa
Ben agafat de la seua mà
Per primera volta vaig vore el mar.
Al meu davant tinc aquell infant
Mira que mira la mar tan gran
Dolç el record i amarg i llunyà
Vida viscuda que no tornarà.
He passejat per València, sol
He retornat al carrer La Nau
He caminat pel carrer la Pau
Anys plens de vida que m'ha fet i em fa.
He passejat per València, sol.
Altres indrets de València:
Indrets