Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta és la platja urbana per excel·lència de la ciutat. El seu nom, així com el del barri situat al seu costat, data del 1848 i és gràcies a un jardiner, Fèlix Robillard, que per aquell temps exercia el càrrec de jardiner major del Jardí Botànic. La platja, que en els temps antics era utilitzada per a desembarcar la pesca i per a l'intercanvi de comerç entre els diferents poblats pròxims a la capital, es va anar convertint en lloc de descans de la burgesia valenciana. En l'actualitat, aquesta àmplia i oberta platja, de sorra fina i daurada, queda delimitada per un generós i modern Passeig Marítim que es construí a partir de 1980. Hi poden ser lectures avinents en qualsevol punt: un breu poema de Vicent Andrés Estellés i tres de Lluís Alpera que amb to elegíac evoquen els records familiars de la seva infantesa i joventut en les estades estiuenques que feien en aquesta platja.
Autor:
Josep Pla i Casadevall
Obra: En mar. Obra completa 18 , 1971
Pàgina: 22
Obra: En mar. Obra completa 18 , 1971
Pàgina: 22
I així em porta a un restaurant de Malva-rosa, davant el mar, a menjar una paella. En alguns carrers -que el cotxe travessa- es veuen els preparatius que s'estan fent per a la cremada de les falles de Sant Josep. D'aquí a pocs dies correrà la pólvora, i el soroll, en aquesta ciutat, serà immens. No he vist mai cremar cap falla, però me n'han descrit la infernal fressa. Fer fressa, fer una enorme fressa... ! Quina activitat més estranya en aquest país de gent tan astuta, tan dialècticament suggeridora -en el país de Sor Isabel de Villena, que escrivia tan bé! Segurament per la meva escassa vitalitat, el soroll m'atueix. Un dia vindré a València a veure cremar una falla, a sentir-ne el soroll aclaparador i així tenir una excusa per a no veure'n cap més.
Davant la platja de Malva-rosa hi ha tot un carrer de restaurants enormes i lleugerament desballestats, oberts, dedicats a la producció de la paella. El senyor Vilarrasa l'encarrega, apareix la paella i comencem a menjar-la en silenci. Pel meu gust és apreciable -tot i que la meva perspicàcia en aquests afers d'arròs és mínima.
- Senyor Vilarrasa -que jo li dic-, crec que pot afirmar-se que ens trobem davant una paella molt discreta...
- Sí, sí, d'acord, és discreta -em respon-. El torraet és una realitat... Però, en fi, prepari's per a quan li presenti la que jo faig, que, parlant amb perdó, és de primera...
-Vostè fa la paella?
- Si senyor. L'emplaço a Besalú, a casa, on tinc una paellera.
Autor:
Lluís Alpera i Leiva
Obra: Jocs Florals a Cavanilles , 2005
Pàgina: 109
Obra: Jocs Florals a Cavanilles , 2005
Pàgina: 109
La platja del Cabanyal i de la Malva-rosa
A la memòria, del meu pare
Endolcida l'ànima per una forta sentor de mar
conversàvem peripatètics vora la platja
al llarg de la fina arena del Cabanyal
i de la Malva-rosa.
El pare, patró sense vaixell, fitava l'horitzó
àvid i trèmul d'aventures i d'aigües profundes.
Et dibuixava amb ulls de falcó mapes imaginaris
i estenia mil mocadors de colors davant teu.
Ufanosos trepitjàvem els crestallets de sol
i els espillets de sorra que s'enganxaven damunt
les teues sabates de xarol.
Sense adonar-se'n, el pare t'anava cisellant
aquell perfil de nou Ulisses que aviat
escamparia el vol talment una au migratòria.
A les vesprades, amb el vent joganer de garbí,
saltàvem a la corda i berenàvem amb llepolia
la darrera mona de Pasqua.
La mare, mig lligada al fil d'un gran catxerulo,
aixecava una aurèola de fabulació
entre la colla de manyacos i adolescents platgers.
La vida, o tempora, esdevenia una enorme poma
ensucrada, enmig de l'inacabable rapte d'Europa.
Autor:
Lluís Alpera i Leiva
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017
Pàgina: 202
Obra: Ulisses i la Mar dels Sargassos , 2017
Pàgina: 202
II. La barcassa de Caront
Per a la meua mare
I
Com un llençol emmidonat de postguerra
recorde la blanca pell hospitalària
arravatada per sempre pel foc de l'avern,
esborrant tots els rius de llàgrimes
que escampen baladres de ràbia continguda.
La teua duríssima vida d'heroïna sense flor
es dilueix en el teu no-res, sense calèndula
o begònia que ajude a enaltir el teu perfil.
Oh tardor cruel que te l'enduus irreversiblement!
Avui odie la teua indiferent serenor
i la teua alta estètica per l'esplendor
d'aquesta taronja de cel de novembre.
Des de l'Ítaca que m'alletares amb pits d'orquídies,
recordaré plantat i mut, amb un llarg rosari de
melangia nocturna, tot el teu doll de contes daurats,
tota la claror dels matins de festa percudint violins
i barques al llarg de la teua platja de la Malva-rosa.
Oh Cabanyal de la infància que et perds
aquesta lluitadora de peixos i paneres!
Des del fons del pèrfid silenci que palpe,
revindran memòries, randes i gladiols,
el llustret d'alguna que altra sabata de xarol,
sentors de menjar calent a taula, ulls tendres
i tactes diaris que confirmaven dia a dia
l'or solitari i ardent d'unes hores efímeres.
Tot inútil ja. El nostre carrer de la Barraca
et pesarà com una tomba, com una mort diària,
car has pagat a Caront, abans del temps previst,
les estrictes i fredes monedes que mana la llei.
Altres indrets de València:
Indrets