Plaça del Tossal

Aquest punt on som ara...

Autor: Joan Francesc Mira i Casterà
Obra: València. Guia particular , 1992
Pàgines: 80-81

Aquest punt on som ara, la plaça de Sant Jaume i la confluència dels carrers de la Bosseria, de Quart i de Sant Miquel, era fins no fa tants anys un dels llocs més vius i animats de la ciutat. Hi passaven tramvies grocs de fusta grinyolant i sacsejant la carcassa, abans passaven carros que anaven i venien al Mercat, després motocarros, tricicles i furgons de repartidors, tots els baixos eren botigues d'abundant clientela, obertes i amb el gènere a la vista. No és fàcil de representar-se tot aquell moviment, mirant el gran solar mort en què han convertit el centre d'aquest espai que es diu el Tossal, lloc crucial en la geografia històrica de València. Veig que hi han començat una excavació arqueològica, i després no sé si tornaran a edificar, plantaran un jardí o inventaran una plaça, per allò que diuen que cal esponjar aquests barris antics. El mal és que entre esponjar i arrasar, de vegades la diferència és només verbal. En fi, aquest punt es diu el Tossal, perquè era i és l'única mínima elevació perceptible de tota la ciutat antiga (i de la moderna també). Sembla que per ací girava el braç mort del riu, i que en algun moment molt antic s'hi va fer un marge elevat, a manera de protecció. En qualsevol cas, la gent li diu també el Tros Alt, com si fóra una etimologia popular de tossal, o recordant que, efectivament, és l'únic «tros alt» que tenim. Això es veia molt clar quan hi havia riuades, i l'aigua ací es repartia pel carrer de Baix i pel pla del Mercat, seguint el seu curs primitiu.