Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El palau de la Generalitat s'inicià el 1421 per acollir la Diputació General o Generalitat del Regne de València, màxima institució foral dels valencians des del 1418. Després de la Guerra de Successió amb l'abolició dels Furs per part de Felip, l'edifici en perdé la funció i albergà l'Audiència Territorial del 1751 al 1923, any en què s'hi instal·là la Diputació Provincial. Després de 1978, tornà a ser seu de la Generalitat, i símbol de la unitat i la identitat valenciana. Acollí una altra vegada el Consell i les Corts, però el 1984 aquestes foren traslladades al palau de Benicarló.
El cos central es construí entre 1481 i 1541, obra de Pere Comte i Joan Guivarró. La part més antiga és la façana del carrer de Cavallers. Alhora s'hi va alçar una gran torrassa, a la banda de la plaça de la Mare de Déu, projectada pel mestre Montano i executada amb grans dificultats, ja que les obres es van suspendre per diverses causes i es van rectificar dels plànols originals. Aquest llarg procés va influir en la diversitat d'estils en la construcció, perquè fou començada en estil gòtic, continuada en el renaixentistan i rematada en l'herrerià.
Diverses són les sales que donen solera al palau: la Vella, amb diversos usos al llarg dels anys i on avui dia s'hi celebren les reunions del govern; la Daurada Gran i la Menuda amb enteixinats de gran vàlua; l'Escrivania, sobre la sala Nova, amb un conjunt d'armaris dels més importants de l'ebanisteria valenciana obra de Gaspar Gregori; la sala de Reis amb la galeria de pintures de reis de Jaume I fins a Alfons XIII, els quatre finestrals donen al carrer de Cavallers i, finalment, la sala de Corts o Nova. És la sala més important de tot el palau. En deu el nom, erròniament, a una interpretació equívoca de les pintures, en què apareixen diputats electes de la Generalitat, que assumien la representació del regne i que es reunien entre convocatòries de Corts; però, la veritat és que cap sessió de Corts amb presència del rei, mai no va tenir-hi lloc. En qualsevol punt exterior des d'on tinguem una bona vista del palau podem llegir un text de Joan Francesc Mira que en fa una descripció i un fragment d'Una altra història, de Vicent Artur Moreno.
Autor:
Joan Francesc Mira i Casterà
Obra: València. Guia particular , 1992
Pàgina: 62
Obra: València. Guia particular , 1992
Pàgina: 62
Molts valencians voldríem, mirant aquest palau, que el nostre esperit cívic i polític fóra tan equilibrat, tan sòlid i tan harmònic com l'edifici on simbòlicament habita. El qual és tot de pedra ben picada, sense ornaments als murs, molt gòtic i una mica renaixentista. Tal com es veu ara, està compost d'un cos central rectangular i dos cossos més alts, a manera de torres, a ponent i a llevant. D'aquests dos cossos o torres, el que dóna a la plaça de la Mare de Déu (o més exactament al jardinet on antigament hi havia la Casa de la Ciutat), és original i autèntic. L'altre va ser afegit l'any 1952, però amb una imitació tan ben feta i tan minuciosa, que el qui no tinga una vista molt fina o no siga un expert en pedres, no és fàcil que puga descobrir l'engany al primer colp d'ull. Quant al cos central, va ser començat l'any 1421, però l'obra més important, que és el pati i la façana que dóna a la plaça de Manises, va ser construïda el 1481, sota la direcció de Pere Comte, arquitecte natural de Girona i veí de València, que també va dirigir l'ampliació de la catedral i la construcció de la Llotja.
Autor:
Vicent Artur Moreno Giménez
Obra: Una altra història , 2010
Pàgines: 199-200
Obra: Una altra història , 2010
Pàgines: 199-200
Felip Vé a més, manà ocultar la Sala Nova del Palau de la Generalitat amb murs i tapà les pintures. Els seus no volien recordar ni en pintura els moments en què el braç reial -el poble- era escoltat en assemblea. Un segle després, Xavier Borrull i \/ilanova amb l'excusa de fer~hi juntes proposà restituir l'espai: s'enderrocaren els murs, alguns pintors restauraren les pintures i el 15 d'abril de 1810 es va fer la primera Loteria espanyola, en directe des de la Sala Nova. Més
val això que una potada a l'ull. No tenim la certesa que els nens de San Ildefonso feren ja la cantilena, però tot és possible. De veritat, cap de les dues dinasties solucionava res. Eren monarquies absolutes, pot ser més intensa la borbònica, impregnada d'una castellanització definitiva. No sabem què hauria passat si haguessen guanyat els austracistes. Com a historiadors no ens ho podem preguntar... o sí?
Altres indrets de València:
Indrets