Monument a Vicent Wenceslau Querol

El cant de València

Autor: Vicent Wenceslau Querol Campos
Obra: Rimes catalanes , 1980
Pàgines: 80-81

El cant de València

 

Jo sóc la llauradora que el mocador de randa

sobre el gipó de seda creua de banda a banda,

i duc brodà de roses la saia de setí,

el coll guarnit de rastres, d'anells les mans morenes,

i porte com a rajos de llum, sobre les trenes

la pinta i les agulles de perles i d'or fi.

 

Jo sóc la marinera que allà on lo cel s'acaba

vaig en la barca negra per dalt de la mar blava,

soltant al vent del vespre les veles del vaixell;

i quan a terra gire per lo matí la prora,

del fons de la mar quieta trac plenes a la vora

de peixos d'or i plata les malles del mornell.

 

Jo sóc la muntanyesa que, a l'ombra dels grans arbres

cuide els eixams d'abe11es, i los ramats de cabres

per los tossals flairosos i fondalades duc;

obri lo mas al pobre que ve a ma porta i resa,

file lo cop d'estopa junt a la llar encesa,

i la rondalla antiga li conte al nin poruc.

 

Són meues eixes planes i eixa gentil ribera

On, per a viure sempre, vingué la primavera,

fugint dels altres climes lo nuvolós hivern;

i sota la llei dolça de son amat imperi

cada jorn se renova, com milagrós misteri,

del sol i de la terra el maridatge etern.

 

Són meues eixes serres, on creix lo pi i lo roure,

fites del meu reialme, alçades per a cloure

del vent de tramontana los meus jardins preats;

serres que els castells rònecs porten en ses espatlles

com los corsers de guerra duien en les batalles

per defensar mes terres, als cavallers armats.