Església de Sant Esteve

Autor: Joan Francesc Mira i Casterà
Obra: València. Guia particular , 1992
Pàgina: 52

Ací davant mateix hi ha l'església de Sant Esteve, que és una de les parròquies clàssiques de la ciutat. Com tantes altres, va ser construïda en el solar d'una antiga mesquita, com tantes altres l'estructura és originalment gòtica, i com tantes altres, també, va ser recoberta de successives decoracions barroques i acadèmiques, que en aquest cas són particularment pobres i sense gens de gràcia. Ara bé, ací és on van batejar sant Vicent Ferrer, i això a València és prou per fer famosa una església. L'històric bateig es commemora cada any amb una curiosa evocació, que consisteix a muntar una mena de seguici de bultos o figures que representen els assistents a la cerimònia. Com que també hi van ser batejats altres sants, beats i venerables, el carreró lateral es diu així: carrer dels Venerables. A més, probablement en virtut de la seua gloriosa història baptismal, el lloc gaudeix d'un privilegi singular: els que siguen batejats a Sant Esteve, no moriran d'accident.

Autor: Ferran Garcia Oliver
Obra: La melodia del desig , 2013
Pàgines: 121-122

El dia dels Sants Innocents les campanes de Sant Esteve repicaven com en els dies assenyalats del Calendari. La vesprada anterior, els orgueners Vicent Capdevila i Joan Sescases, junt amb mossèn Joan Burguera, canonge i organista de la Seu, requerits per Pere Andreu, els capellans i els prohoms de Sant Esteve, avalaren amb el seu criteri d'entesos la perfeccìó de l'orgue construït per Daniel Tristany. L'endemà no hi cabía una ànima més. En el primer banc seien el justícia civil, dos jurats, el racional i el síndic de la ciutat i en el de darrere el lloctinent del governador, amb el morro tort per haver-lo desplaçat del primer rengle d'autoritats. En el moment que el clero isqué en comitiva des de la sagristia per ocupar els seients del cor, l'organista atacà Iherusalem civis Dei, i era com si un exèrcit d'àngels hagués entrat en estampida dins Sant Esteve amb la comesa de fer un tast del cel. L'admiració per l'orgue fou unànime. Els parroquians el cobriren d"elogis i es vantaren de posseir el millor de tot València. En l'ordit comparatiu no incloïen la catedral, tot i els exaltats que el creien superior. Als de Sant Nicolau no els agradà gens ni mica que els qüestionaren la primacia, acabada d'estrenar com aquell qui diu i que els havia costat gairebé el doble del que havien pagat al mestre convers del dimoni. L'intent de difamació d'en Cabota aquesta vegada no tardà gens a diluir-se. En canvi, hi hagué ball de bastons a la plaça de l'Herba entre bandes de xicons d'ambdues parròquies i sengles denúncies creuades per agressions, neutralitzades per la mediació d'uns homes bons que hi posaren pau.