Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest bust, en honor de l'eminent botànic, fou inaugurat a l'inici de l'Albareda el 1902, arran de l'homenatge que se li tributà en les festes de commemoració, el 1899, del quart centenari de la fundació de la Universitat de València, on ell va estudiar i formar-se. El 1905, fou inaugurat oficialment pel rei Alfons XIII. És un bust de bronze obra de Rafael Rubio. E 2005 la Universitat de València li dedicà una exposició amb el títol de Jocs Florals a Cavanilles en la qual participaren un ampli ventall d'artistes i escriptors. D'entre els poemes que li dedicaren podem llegir els escrits per Antoni Rodríguez-Bernabeu, Antoni Ferrer i Perales i Josep Sanchis Carbonell.
El que resta de tu
Jo no sé quin indici,
ni quina antiga onada,
ni quin nom,
ni quan em vas sobtar.
Sé que els dies m'allunyen
i el món no s'ha vestit de noces.
Com farem perdurar
aquesta catalanitat translúcida
que vaig trobar entre vosaltres?
El que resta de tu
és només un record
i unes paraules.
Sé que és només un pòsit.
Sé que la gent venia
d'arreu del món al port,
i que tot canviava.
Algú podrà demà
retrobar una idea?
Refer una paraula?
Quatre juejus de la Costera
Homenatge a Cavanilles
I. Alba al bosquet
Les terres, blanques. Negres, els pins i les alzines.
De boira baixa grises, les llomes i fondàries.
El món, parar encara. La llum, inofensiva.
T'has de plantar la tenda damunr l'argent de l'aigua.
II. Garrofes i caqui
Les hores es ressequen de canyes i garrofes.
Descansa l'arpillera dels sacs contra les soques
i mans i boques aspres demanen refrigeri.
Un caqui. Com la brisa sedosa d'un quimono.
III. Verema
La Serra Grossa allarga duracions de pàmpols.
Polsim avall, trontollen plens de basquets els carros.
Remors llunyanes omplin de cel rosseti l'aire.
La tarda en tasta lenta un cabrerot perfecte.
IV Muntanyes de Montesa
La vall estén i estova el sol de l'horabaixa
Davalla de la posta boirim de marlí malva.
Ací no dura massa aquesta hora benigna.
No tornaré a les serres morades de Montesa.
Cavanilles
Passares a frec de fenoll
i al restoll marcares
l'empremta dels noms.
Amb les mans tallades pel fenàs,
carregats de sàvies alforges,
anem amb tu per Missalgar.
Colgats a les gerres amargues de la terra
com els vells cabassos d'espart,
tornem a les sembres de Mallaura
com antics llauradors de pedregosos secans.
Abocats al riu de la infantesa
parlem del Llombo,
de les eres antigues de Benarrai,
de l'horta enterrada del Pla.
Amb la borra cremada a la pell,
mentre sentim el traquejar dels telers,
mentre regalla l'aigua i ens colga la pols,
ens lliurem a la recança
de saber-nos deserts.
Altres indrets de València: