Banys Àrabs

Autor: Josep Piera i Rubio
Obra: Poemes de l'orient d'Al-Andalus , 1983
Pàgina: 36

El paradís

 

Valencians, quin goig el vostre!

Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.

L'evitern paradís és a ca vostra.

De donar-me a triar, meu el faria.

Viviu-lo. No penseu en l'infern.

Del paradís al foc no s'hi va mai.

Autor: Josep Piera i Rubio
Obra: Poemes de l'orient d'Al-Andalus , 1983
Pàgina: 49

El cérvol

 

Els ulls del cérvol m'assassinen;

llur llanguiment va fent-se meu.

Per tal d'occir-me, l'espasa nua

són que sols embeina el somni.

Autor: Josep Piera i Rubio
Obra: Poemes de l'orient d'Al-Andalus , 1983
Pàgina: 47

València

 

València és un paradís

excels d'arbres i de fruits.

Com la font de la vida i Salsabil (Símbol del paradís islàmic)

rius i corren, generosos de vi.

Autor: Josep Piera i Rubio
Obra: Poemes de l'orient d'Al-Andalus , 1983
Pàgina: 65

A València

 

Allunya't del meu cor, València,

vull oblidar-te, jardí

amb flors que ja no estime.

Ciutat partida, cap home

no pot amar-te! Esqueixada

per la fulla esmolada de la fam

i l'encalç politeista.

Allunay't del meu cor, vull oblidar-te!

Autor: Josep Piera i Rubio
Obra: Poemes de l'orient d'Al-Andalus , 1983
Pàgina: 79

Els gesmils

 

Mira aquesta panerola de gesmils.

Els ulls no estimen res més.

Quan la nina del núvol plora,

Les blanques boques somriuen.

Els pètals són mitges llunes

dins les quals corre el crepuscle.

Autor: Josep Piera i Rubio
Obra: Poemes de l'orient d'Al-Andalus , 1983
Pàgina: 69

La barca

 

Avançava un nadddor sense contraure els peus,

veloç com el sacre s'abat sobre el milà.

Una pupil·la era esguardant l'aire,

les pestanyes dels rems vorejant-li els parpalls.

En lliscar pel riu semblava una gota

de rosada sobre el llom d'una serp.

Autor: Joan Francesc Mira i Casterà
Obra: València. Guia particular , 1992
Pàgines: 28-29

Els valencians han cobert, amb un excés de fantasia, el dèficit total de signes visibles de la presència àrab a la ciutat. Ni alcàssers ni palaus, ni mesquites ni pràcticament res. El visitant interessat podrà trobar, si realment s'ho proposa, les mostres o records següents, del temps dels moros: un safareig o pica de jardí amb brolladors, peça molt modesta, que es conserva al Museu de Ceràmica en una saleta que reprodueix un pati pseudo-àrab; els Banys de l'Almirall, que són autèntics i procedeixen del temps del rei Abd al-Malik, el qual era fill del gran rei valencià Abd al-Aziz, el qual era nét del famós Almansor; i un tros de la muralla que va fer construir, a mitjan segle XI, el mateix rei Abd al-Aziz. Els banys, unes sales menudes amb columnes fines i els arcs i les voltes típiques d'aquesta mena d'arquitectura, han estat durant molt de temps un gimnàs que es deia Sociedad Deportiva Ros, i normalment són tancats, en restauració; es troben darrere del palau que era dels Almiralls d'Aragó, és a dir d'un marques de Guadalest que va rebre aquest títol. El palau de l'Almirall és al carrer del Palau, eixint de la catedral, carrer que té aquest nom perquè és on hi havia 1'antic palau (i on hi ha l'horrible palau nou) de   l'arquebisbe. Els fragments de muralla, que han apagut com a conseqüència d'enderrocs recents, l'interessat el spot veure al barri del Carme: un tros al carrer de Salines, al costat del portal de Valldigna, i un altre a la plaça de Navarros, on hi havia l'antic Hostal de l'Àngel.