Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta plaça, iniciada el 1693, està presidida per l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba, d'estil neoclàssic, que fou acabada el 1742. Però tal com confirma el Baró de Maldà, quan hi viatja el 1794, encara hi ha detalls importants de la façana per acabar. Al bell mig de la plaça, hi ha la reproducció de la Creu del Pati, creu de terme gòtica enderrocada el 1869, l'original de la qual es conserva al Palau dels Marquesos de la Floresta. Al davant de la façana de l'església de Santa Maria de l'Alba podem llegir els fragments del viatge del Baró de Maldà que hi fan referència. També hi escau la lectura de diversos fragments del Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, ambientats en aquest espai, i una prosa de Xavier García que desgrana tot de personatges targarins il·lustres que el monumental campanar ha vist desfilar a través dels segles.
Dia 15 de setembre. Sant Corneli i Sant Ciprià, màrtirs.
Ha amanescut serè i en seguida, en lo matí, hi ha hagut alguna broma o núvol, quals han anat fonent-se, continuant serena la tarda, amb aires frescos en tot lo dia.
En est matí, fins a después de migdia, hi ha hagut mercat de sacs de blat en carretes en la Plaça de la Vila de Tàrrega, davant de la iglésia parroquial, diferents altres comestibles amb los de verdura i fruita, amb grossa cantitat de cebes, estenent-se fins al carrer immediat detràs del campanar, en què hi ha voltes a la vora de les cases, nomenat lo carrer de Cervera i del Carme, amb vàries mercaderies de peres, de robes, cintes, mocadors, etc., en les portes de les botigues.
I aixís en los dijous igualment que en los dilluns de la setmana, amb lo que hi havia prou concurrència, en los dos sexos, de gent de l'Urgell a comprar i vendre i feia la plaça prou divertida, amb lo tros de carrer lateral de la parròquia.
(11) I va tornar a córrer, ara panteixant sota un esquinçall de brusa que s'havia lligat a la cara a tall de morrió, contra la pols que la feia estossegar. Es va moure cap a la plaça, on el capdamunt del campanar, gairebé intocat, s'alçava ben dret sobre les runes de l'església, que tallaven l'entrada als carrerons de darrera, prou estrets per obligar-la a escalar turons de mobles, de tapia, de cadàvers, i a davallar per terraplens la superfície dels quals rodolava sota els seus peus.
Va anar orientant-se per una geografia ciutadana ací desconeguda, travessà pel talús d'uns baixos que després es van enfonsar i gairebé la colgaren, va saltar un mur alt on s'enganxà un camal dels shorts, que van obrir-se de dalt a baix, retinguts només per la trinxa, i, per un carrer curt i badívol, però inundat per una font improvisada, continua corrent cap al tombant on hi havia casa seva.
(19) I van tornar a la plaça, on sota els porxos hi havia una botiga on venien robes de tota mena i a la qual es podia entrar per un dels aparadors. Dins, l'amo, la dependenta i dues clientes ocupaven llocs gairebé simètrics a banda i banda del taulell, sobre el terra de rajols grocs, i al fons hi havia un gat blanc amb la closca partida per una llata.
L'Alba va estirar uns pantalons per al noi, uns shorts per a ella, dues camises virolades i una tovallola. Es va treure el cassigall que li tapava malament el ventre i tots dos van rentar-se en un brollador que s'alçava entre dues pedres. Ni l'un ni l'altre no s'avergonyia de la seva nuesa, ell perquè era innocent i la noia perquè sempre havia estat honesta i a casa seva li havien ensenyat a no tenir hipocresia.
Després van vestir-se amb la roba neta i es van calçar espardenyes d'una gran estesa que omplia aquells mateixos porxos, més avall, on l'espardenyer sempre en penjava d'allò més en dos ferros que posava i treia cada dia.
(20) I seguidament van penetrar a ca l'armer per un forat de la banda de darrera, on l'home i algú altre jeien sota la runa amb els peus cap a fora, submergits en un toll d'aigua, van agafar uns prismàtics i se'n van anar cap a un turó dels afores, no pas més elevat que la casa més alta de la vila, on hi havia els dipòsits, ara molt baixos de nivell, puix que l'aigua s'escapava per les esquerdes i inundava els camps veïns.
El campanar
Ha vist passar l'Home, des de Mossé Natan fins a Pedrolo, passant per l'esperit del foll Ramon, el Llull targarí segons l'antiga crònica i, el pelegrí Eromir, tornat de Terra Santa, descansava sota la seva ombra. Plaça Major d'ells des de sempre, no sabreu mai des quan els pertany, molt abans però d'on el record s'esllangueix.
L'estiu calcina les seves cases i les finestres obre. L'hivern embolcalla la plaça amb una boira que agita les ànimes més benèvoles i et llasta el caminar la inèrcia del viure. Allí hem ballat l'Eixida i allí, hem plorat el difunt.
Testimoni mut, el campanar ha escoltat les traïcions i les seves campanes dringuen els dies de festa quan no toquen a morts i és tan alt, que s'abat sobre el poble com una ombra fantasmàtica imposant el seus límits, talment el caprici d'un tirà. Hi ha hagut malvestats, epidèmies, fam de totes menes i, les llegendes corren pels seus passadissos. Ha estat i és tema de fotògrafs i artistes i, els rumors s'alimenten de la seva saba mentre ell es dreça altiu amb el sentit de perennitat ben assumit, sabent-se indeleble després d'una nova reconstrucció.
Dins d'aquest engranatge secular també hi cap l'error. I per la Fira, el banderer amb major urc ha hissat un llençol blanc, l'única bandera que sap dels nostres somnis, o pel carnaval els parroquians hi pugen un ruc. És la comèdia que, any rere any, regenera una tragèdia decadent. Un baptisme col·lectiu que, mitjançant el teatre, ha convertit la festa en esdeveniment orgiàstic.
Altres indrets de Tàrrega: