Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Davant del monument, obra d'Andreu Alfaro, que l'ajuntament targarí va erigir el 1981 en honor a la nació catalana, podem llegir el poema d'Anton Sala-Cornadó dedicat a viatjar en somnis pel país tot enumerant els topònims i els paisatges que més el caracteritzen.
Viatge en somni pels Països Catalans
A l'amíc Josep M. Palau i Camps que m'allotjà a ca seva i a tots els companys que em feren Mallorca amatent com una amiga.
Al Castell d'Arbeca
hi ha tres-centes seixanta-cinc finestres.
Fosca d'auba!
Prendrem cafè al Riskal
però soparem a can Pere del Gel.
Formatge de Maó.
Puig de Santa Magdalena.
I capten en el clot de la mà
perquè no tenen bacina.
La flor de panical
la trobareu a Sant Pere de Roda.
La Geperudeta escolta els veredictes
del Tribunal de les Aigües
i sempre hi està d'acord.
Ah les palmeres d'Elx!
I les sorres de Benidorm!
El Castillet ens espia
mentre besem la dea de la Llotja.
Tan, tan...
—tambó!
Siurells o xiurells?
Meritxell.
I el Canigó nevat és com un pit de dona.
Cap enderrocat.
Cap de la caça.
Escala picada.
Escala de cabirol.
Porto Compte, vaixell.
I el penyal d'Ifac.
A la Casa la Vall
hi ha un metge que surt de la presó
per acompanyar els turistes.
Capells i sobrassada de Manacor.
Perles?
Trobigueres:
lligacames de la Catedral.
Madona Bruna
i deu escolanets que l'envolten.
A en Cabrit
me'l menjaré frit.
I biscus,
buguenvíl·lea enfiladissa,
oms platejats.
Son Verí
i oliveres verdes sobre les roques blanques.
Tarongerars florits,
garrofers.
Cales amb pins i sense pins.
Els «Blauets» canten a Lluc
i els sento en ficar el cap
dintre l'olla de Núria.
I a Lleida hi ha trenta monàrquics.
La barca dels pescadors surt a la matinada.
Es Pi de s'Ensaïmada.
Es Puig des Cornadó.
I ara anirem a caçar mòpies o gambesins.
En Pau i n'Aina s'amaguen a les tenebres.
Txe!
L'os de la son.
I olives farcides d'Alcoi.
Tot això és folklore.
Només són importants
el cant del gall
i els meus versos.
No. Els dinars d'homenatge.
No. Les flors a les tombes dels morts.
Països Catalans
Objectiu prioritari: destruir-vos,
que no se'n parli mes, que passeu a l'oblit definitiu,
a la història enterrada que mai més no s'inclourà
a cap decret d'«humanidades».
Estratègia primera: dividir-vos,
repetir un cop i un altre cop que el valencià
res a veure té amb el català,
portar als tribunals les universitats que diguin el contrari,
censurar els llibres de text que parlin d'unitat,
negar subvencions als qui opinin així,
i abocar diners i honors als altres.
Estratègia segona: economia.
Asfixiar fiscalment, retardar tantes estructures
—«que las hagan de peaje»—
i abocar diners i més diners a Madrid
—la «solidaridad» sagrada ho mana així—
per fer-ne exemple i mirall d'una sola «España»
i es perdin les vel·leïtats d'una altra Espanya
amb moltes veus i molts centres i diàlegs.
Estratègia tercera: aprofitar la nostra covardia,
la nostra curtesa de mires,
la nostra apatia demogràfica,
la nostra manca d'energia en allò que costaria poc de fer,
les nostres enveges miserables,
la mesquina reducció del món
a aquell migrat espai en què podem brillar.
Però junts, quina gran cultura podríem fer,
que no en negués cap altra,
quina llengua tan viva,
que no en negués cap altra,
quin espai de convivència,
que no en negués cap altre.
Objectiu prioritari: destruir-vos,
que no se'n parli mes,
que deixeu aquests somnis d'una vegada i per sempre.
Altres indrets de Tàrrega: