Plaça de Catalunya

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu per La Terra Alta , 1989

Baixem cap a la part nova d'Horta i sortim a la plaça de Catalunya, que en diuen, que és on la carretera travessa el poble per l'únic tram pla, i s'eixampla.

En una banda de la plaça hi ha tres cafès: el bar Grau, el bar Manolo i el bar Agustí. En aquesta hora la circulació de cotxes per la plaça ja ha estat restringida a una sola via, l'estricta carretera. Ho fan cada tarda, i així la meitat de la plaça queda a disposició de la gent i dels cafès, que escampen generosament taules i cadires. M'assec a la zona que correspon al bar Grau i mentre em porten un cafè em dedico a comptar: en aquesta plaça hi ha, en aquest moment, més de cinquanta taules i potser gairebé dues-centes cadires. Després d'haver passat pels altres pobles de la Terra Alta l'espectacle m'impressiona.

He triat una taula el més a prop possible d'una colla de gent gran, que ja hi deuen estar instal·lats de fa estona, per veure si puc seguir alguna conversa. Parlen, en efecte, amb aquella tranquil·litat dels jubilats que no tenen pressa, i amb la vivacitat de qui s'ho passa bé en un espai familiar. És clar que s'han adonat, immediatament, de la presència dels dos forasters, l'home del cabell blanc i la noia morena, que a més els miren i els escolten sense dissimular-ho gaire. O gens, perquè el que ens agradaria és participar de la seva conversa.

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu per La Terra Alta , 1989

— He vist que som a la plaça de Catalunya, ho diu la placa, però deu ser un nom modern... Com en deien abans, d'això?

— La bassa, la bassa —dos o tres ho han dit alhora—, i encara en diem la bassa. Aleshores lligo caps:

— Escoltin, oi que en Picasso té un quadre que es diu precisament la bassa? Ràpidament, un home estira un braç:

— Sí senyor, el va pintar des d'allà. Ho ha dit segur, com si veiés com el pintava. Picasso va viure dues temporades a Horta de Sant Joan, una just abans d'acabar el segle, entre 1898 i 1899, i una altra el 1909, que coincideix, sembla, amb l'aparició del cubisme en la seva pintura. Quan m'acostava a Horta, aquest matí, des de la recta m'ha impressionat al lluny la visió del poble, que a contrallum em semblava que es cubitzava, com si s'adaptés al quadre. Des d'aquí, en canvi, res no em recorda la pintura de la bassa d'Horta.

— Una vegada va venir un americà i em va demanar que li expliqués des d'on havia pintat, en Picasso, aquell quadre que és la fàbrica.

— A vostè?

— Sí senyor. Vostè el coneix, el quadre de la fàbrica?

— Sí, el recordo una mica.

— Doncs miri, el va pintar des d'aquí dalt, veu? És clar que llavors això no hi era, ni tot era com ara, comprèn? Ni hi havia cap palmera, i en el quadre n'hi surten tres. I l'americà em va preguntar: "I les palmeres, on eren?" I jo que li dic que de palmeres no n'hi ha hagut mai, aquí, i l'americà es va quedar molt parat. —L'home em mira, es toca el cap amb una mà i riu—: Les palmeres se les va treure d'aquí.[...]

 

— O sigui que on ara som hi havia la bassa, la bassa que va pintar Picasso.

— Sí senyor, ja veu si ha canviat, això.

Penso que ja no és l'aigua la que es concentra aquí, però l'indret continua essent un lloc d'acumulació, un dipòsit permanent, ara s'hi embassen les hores de lenta conversa, els silencis dels qui ja ho tenen tot fet, els records que no acaben d'esvair-se.