Centre Picasso

Autor: Josep Palau i Fabre
Obra: Picasso i els seus amics catalans , 1971

Horta, o Horta d'Ebre, o Horta de Sant Joan, és un poble situat sobre un monticle d'uns 500 metres d'altitud, que domina una vasta planícia. El nom d'Horta pot ésser una antiga deformació de Forta, qui sap si perquè era una plaça forta, qui sap si perquè l'àbsida de la seva església era particularment reforçada, com encara podem comprovar.

Per anar a Horta, Picasso i Pallarès agafaren, de primer, el tren fins a Tortosa, on els esperava, a l'estació mateix, el germà gran de Pallarès, Josep, amb un mul equipat amb una sàrria, per posar-hi les maletes i els altres embalums. Després d'una pausa, potser per deixar descansar l'animal i comprar encara algunes menuderies, emprengueren el camí. El trajecte de Tortosa a Horta és d'uns 40 quilòmetres, i els tres amics anaven muntant el mul una estona cada u. Travessaren el poblat de Ferreries (raval de Tortosa, a l'altra riba de l'Ebre) i després els pobles de Roquetes, Jesús, Aldover, Xerta i Prat de Comte.

Segons Pallarès, a qui devem aquestes precisions, només es quedaren al poble uns quants dies, primer descansant, després anant al convent de Sant Salvador, situat al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, de forma ostensiblement cònica. En aquell temps, aquest convent era encara habitat i hi feien processons i pelegrinatges. Un dels pocs quadres que coneixem d'aquesta primera estada de Picasso a Horta és, precisament, la descripció d'una d'aquestes processons. No sabem si fou pintat allí o si fou pintat immediatament després, a casa de Pallarès, sobre un apunt pres del natural.

Picasso i Pallarès s'aventuraren, durant els primers dies, fins a dalt de tot de la muntanya de Santa Bàrbara, on hi ha una cova. Potser fou aquí on els entraren les ànsies de soledat i de comunió amb la naturalesa. El cert és que decidiren, al cap de pocs dies, d'internar-se pels Ports. I cal usar el mot internar-se perquè els Ports del Maestrat és una regió frondosíssima i selvàtica on encara avui fa basarda d'aventurar-se.

Autor: Joan Maria Pujals i Vallvé
Obra: Paisatges de Tarragona (Costa Daurada) , 1995

De la primera estada a Horta s'endugué Picasso una sèrie de dibuixos d'arbres (el contorn, la textura, la identitat) i els esbossos d'un quadre que volia que es titulés Idil·li, en el qual apareix un pastor i una pastora. També dibuixà diverses cases i féu el retrat de la nena Josefa Sebastián Membrado, com també un oli que fou batejat Costums d'Aragó (Aragó era al tombant i s'hi endinsaven quan volien). Picasso tornà a Horta el 1909 després de deu anys justos de la seva primera estada, passades les èpoques blava i rosa i d'haver viscut un cert temps a París. Ja havia pintat obres d'una textura interior molt acusada, netes, estrictes, senzilles. I tornà a Horta. No va a Gósol, Ceret o Cadaqués (pobles en què ja havia exercit la seva activitat de pintor), sinó que va precisament a Horta. Per què? La resposta rau exactament en els quadres pintats, d'ara endavant, a Horta: el cubisme. A Horta comença el cubisme.
Fou en aquell estiu del 1909 que Picasso, acompanyat de Fernande Olivier, es traslladà a Horta de Sant Joan, per segona vegada. Fernande Olivier, en els seus Records íntims per a Picasso, manifesta: "El 1909, vàrem passar quatre mesos a Horta, un poblet al sud de Catalunya. I va ser allà, davant d'aquelles muntanyes de línies molt senzilles, molt depurades, on Picasso va inventar allò que immediatament s'anomenà cubisme. S'emportà d'Horta unes quantes teles, les millors de les quals foren adquirides pels Stein: uns paisatges de dibuix geomètric. En un d'aquests paisatges, unes palmeres animaven amb una nota verda i crua l'estudi realitzat en terres".

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: A peu per La Terra Alta , 1989

Potser ara és el moment, penso, de fer una pregunta sobre un tema que em té intrigat.

 

— He vist, a la plaça de dalt, la casa on Picasso va viure, oi?, però no hi ha un museu Picasso, aquí?

— No res, només quatre coses, desgraciadament. 1 si no hi ha museu és per culpa nostra, del poble, perquè ell va ser sempre molt amable amb nosaltres.

S'hi fiquen altres homes, el tema els interessa.

— Pensi que a Horta. hi va trobar una família, ell era jove, llavors, i això sempre ho va agrair.

— Miri si en tenia bon record, d'Horta, que pocs anys abans que morís el vam anar a veure, i quan ell va saber que érem gent d'Horta va dir: "aquests, que passin, que passin". Sempre va ser molt amable.

— Però per líos d'aquí no es va poder fer el museu, coses de família.

— Coses de família?

— Va ser per culpa del fill d'en Pallarès...

— En Manuel Pallarès —interrompo— va ser l'amic de Picasso, en Picasso va viure aquí a casa seva...

— Exacte. Però el fill ho va espatllar, perquè en Picasso sí que volia donar coses al poble, però el fill...

— El fill era molt especial —subratlla maliciosament algú.

— Ep, no el critiqueu en Pallarès, que va fer moltes coses pel poble!

— No, home, nosaltres parlem del fill. El pare no, el pare, el que també era pintor, com Picasso, és clar que va fer moltes coses pel poble, però el fill...