Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La casa Molles, antiga casa pairal del Roís de Liori de Gandesa, almirall d'Aragó i comandant en cap de l'estol de vaixells que l'any 1430 va prendre Sicília, és on va néixer mossèn Joan Baptista Manyà. Dos textos, un de Joan Perucho i l'altre de Josep Maria Espinàs, ens serviran per fixar la personalitat d'aquest il·lustre gandesà en l'època i el context social en què es va moure.
Arribem a una de les "cases velles", que ens deia la dona, tocant a l'església. Una inscripció ens avisa que hi va néixer mossèn Manyà. És un dels edificis notables de Gandesa, la casa dels Liori. Mossèn Joan Baptista Manyà, teòleg, i autor de molts llibres de filosofia i història, va morir el 1976, sense que jo tingués la sort de conèixer- lo personalment, però n'havia sentit parlar sovint, i devia ser un personatge extraordinari; amb tanta independència personal que, d'una banda, li van oferir un lloc en una candidatura de la Lliga, durant la República, i de l'altra, durant la guerra va ser detingut, com a sacerdot, però el prestigi que tenia entre la gent d'esquerra va fer que l'alliberessin. I, d'amagat, va continuar dient missa... Era canonge de Tortosa, i al llarg de tot el franquisme va fer una defensa molt rotunda de la llengua catalana, i com a premi va tenir els bisbes en contra, que el van arraconar tant com van poder. El que jo no sabia, i m'ha sorprès veure-ho aquí, a Gandesa, és que la casa on va néixer mossèn Manyà es troba al carrer de Serrano i Sunyer. La mare de Ramon Serrano Súñer —ell es feia dir així, amb accent a la u— era la senyora Sunyer, de Gandesa, i ves per on els noms del cunyat de Franco, factòtum del totalitarisme, i de mossèn Manyà, que com a bon manyà volia fabricar claus per obrir els panys tancats, conviuen ara a quatre passes.
Estimo Gandesa. És agresta i viril. Girada vers el passat, el seu rostre es veu protagonista de les discòrdies d'antany, quan el geni de Cabrera l'assetjà impietosament set vegades, aconseguint per aquest motiu el títol de la "molt lleial, heroica i immortal ciutat" (per a historiar aquests fets, Antoni de Magrinyà i de Sunyer, president de la Diputació de Tarragona, va escriure Historía de los siete sitios de Gandesa, Gandesa, 1909). En la darrera guerra civil, Gandesa fou eix i enclau de la batalla de l'Ebre. Ara, Gandesa gira el seu rostre confiat vers el futur. Un gandesà il·lustre ha escrit pàgines molt belles sobre el seu lloc de naixença: J. B. Manyà, autor de Notes d'història de Gandesa (Tortosa, 1962). Teòleg eminent, era un nom que ens honorava a tots els catalans.
Altres indrets de Gandesa: