Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El seu origen és conseqüència de l'estesa, a mitjan segle xix, de la línia fèrria pels terrenys que, al costat de la platja formada a recer del port, ocupaven les barraques de fusta dels pescadors, els quals foren obligats a desplaçar-se, a la zona que restava lliure entre el moll de Costa i la desembocadura del Francolí. Hi podem llegir dos sonets de Joan Antònio i Guàrdias, un poema d'Antoni Rovira i Virgili que fa com una mena de viatge aeri per la ciutat, partint de la visió que en podem tenir del Serrallo estant i, finalment, i un altre d'Olga Xirinacs que recrea la vida quotidiana dels pescadors.
El port
Una mica corbat com bassiol
perquè puguis, ciutat, jugar a vaixells.
Quina alegria de secrets castells
acomboiant el marinesc estol!
Cau damunt l'aigua un escampall de sol
i alcen les quilles argentats riells.
Per sobre els pals avancen els ocells
d'ales esteses en solemne vol.
Quan al capvespre, de jugar cansada,
obres el pas a alguna nau i es bada,
fora de port, el caminet pregon,
els mariners des de coberta et miren
i amb ull sedent la teva llum aspiren
per emportar-se-la a passeig pel món.
Barri mariner
Un gust de pebre al paladar s'arrapa.
Fibla els narius olor de negre vi.
Dalt de la barca seu el llop marí
que la guitarra a punt de cant engrapa.
Cançó d'amor, que en algun lloc del mapa,
ara distant, un dia el va ferir.
Talla una mica com ganivet fi
i per la mar qui sap fins on s'escapa.
Sempre en finestra guaita una donzella,
clavell encès ran de la mar. La vella
xarxes eternament va repassant.
Dret al portal, calant foc a la pipa,
el vell, que de la mar ja s'emancipa,
sotja encara si ve garbí o llevant.
Paisatge de Tarragona
Altura vora del mar,
mig nua i assolellada;
pels graons dels teus vessants,
els bocins d'hort i la casa.
Et tanquen els marges vells,
et guarden les atzavares
com espases de guerrers
girades de punta enlaire.
Tens dosser de blau-marí,
el blau-cel et fa de volta;
les mates de romaní
blavegen entre les roques.
Floreix el farigolar
amb menudes flors rosades.
La garriga, els dies clars,
es tèbia i perfumada.
Entre els garrofers i els pins
s'alcen, amples, les figueres;
els olivers d'argent viu
prop del vinyar s'arrengleren.
Un llangardaix virolat
sota els esbarzers s'escorre;
una puput ha passat;
ara passa un vol d'aloses.
De la platja ve l'olor
penetrant d'algues marines;
l'aire té la salabror
que del mar porta la brisa.
Corren trens pel terraplè,
cotxes per la carretera;
al fons, per teló blavenc,
les muntanyes amb pedreres.
La ciutat, dalt del turó,
senyoreja la contrada;
mirallegen uns balcons
en el llenç de la muralla.
El millor temps ha arribat.
Dolc matí de primavera!
Per damunt dels camps llaurats
ja dansen les orenetes.
Veles blanques, arbres verds,
la gran claror transparent:
terra eixuta, pedres i ones,
paisatge de Tarragona.
Garriga dels meus sojorns,
casa que ets una miranda:
¿no sentiu ja la remor
de la gent que ve de Franca?
Aviveu tots els colors,
concentreu totes les flaires,
vestiu-vos de sol i amor
el dia de la tornada.
Tornaré pel camí antic
arran de la costa esquerpa,
retrobaré els vells amics
que fa molts anys que no em veuen.
Obriré de bat a bat
els finestrals de la casa
perquè hi entri l'ideal
com hi entra la marinada.
Un dolor dominaré,
dolor de la meva vida;
ja no hi haurà la muller
que m'hi feia companyia.
I si trobo encara el pal
que aguantava la bandera,
arboraré els quatre flams,
que serà dia de festa.
Complaença
Els mariners cuinen a la cabina de les barques;
fumegen els fogons; sol als vidres, encara:
la tarda s'ha tornat definitiva,
ja no podria contenir res mes: una ciutat,
un mar, núvols, ocells i pescadors.
Arribo fins aquí, final d'un moll,
per entendre el sentit de les aigües, on l'acer
de manses superfícies olioses
passa a inquietants profunditats indòmites.
Un fogó i estovalles són missatgers del vespre
que prepara aventures de nit: sortiran a les dotze,
pescaran fins a l'alba, i les barques de llum
senyalaran el rastre en caladors distants.
Soledat d'aquest moll, on sóc límit amb l'aigua.
Brisa de sal, molla olor fresca, vol de gavina rasa,
la tarda té el paisatge dels meus anys,
que he viscut en aquesta frontera il·luminada.
Memòria intensa de l'olor, còmplice, exacta,
que reconec amb una estranya i muda complaença.
Altres indrets de Tarragona: