Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest és la plaça dels tres noms. Tal com indica Artur Bladé i Desumvila en el seu escrit, es coneix popularment com la de la Mitja Lluna o també plaça de Sant Joan, gràcies a la parròquia que la presideix, segons Bladé potser la més important de la ciutat. És l'església de l'antic convent dels Caputxins, transformada en parroquial després de la desamortització. Consta de tres naus i va ser bastida l'any 1839. La façana preveia dos campanars de torre dels quals només se'n va arribar a construir un. De l'interior cal destacar-ne el retaule, obra de Cèsar Martinell, dels anys quaranta del segle xx.
Al número 9, a partir dels anys seixanta, després del retorn de l'exili, hi va viure durant anys l'escriptor i bona part de la seva obra hi va ser escrita, entre altres títols els dietaris dedicats a Tarragona, dels quals podem llegir un fragment.
Escric en un quart pis de la casa número 9 de la plaça de Prim, un pis d'on puc veure, d'una banda, una llenca del port i el cap de Salou endinsat en la mar de Migjorn; i d'una altra banda, veig la mar de Llevant. Un home com jo que estima els amples espais i que havia somiat tant i tant en reveure la gran blavor que alegrà la meva jovenesa, no pot demanar més. Molts dies, mentre estic dinant, veig passar barques i vaixells que van al port —o que en surten, proa a Barcelona. De vegades, un vaixell sembla sirgar sobre la mateixa ratlla de l'horitzó, com si passés la maroma. Si treu fum, conec d'on bufa el vent en alta mar.
Algun cop, si dic que visco a la placa de Prim, em pregunten: de Reus? Em cal aclarir que es tracta de la «Mitja Lluna», nom popular d'aquest lloc que també es podria dir Plaça de Sant Joan, ja que el presideix aquesta església parroquial (potser la parròquia mes important de Tarragona).
El toc de les campanes d'aqueixa església que tinc tan propera, algun dia fa de despertador (amb gran indignació de la meva dona). El rector, mossèn Rubinat, vell i bonhomiós, es veí nostre. No ho dic per al·lusió a la proximitat de l'església, sinó perquè viu a la mateixa casa, al cinquè pis, o sigui a l'altre replà. Parla amb accent de Lleida. —No toqui tan fort, de bon matí, mossèn Rubinat, que em desperta —li va dir un dia la meva dona. —Déu ajuda els qui matinen —va respondre el reverend, sense enfadar-se.
Les campanes sonen també amb motiu d'un bateig, d'un casament o dels viatges sense retorn. M'arriba sovint —a la cambra on escric, que dóna a la plaça— la remor de la gent que s'hi congrega.
Altres indrets de Tarragona: