Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Les muralles de Tarragona presenten un sòcol de gairebé sis metres de gruix constituït per dues o tres filades de grans pedres megalítiques que, segons les seccions i sobretot en les torres, assoleixen altures diferents. Damunt la base i fins a una altura de dotze metres, s'aixeca un mur amb paraments exteriors de carreus, en el qual és ben visible la mà d'obra nadiua manifestada en lletres ibèriques emprades com a marques de picapedrer. Elements singulars de la muralla són la porta amb arc de mig punt, les sis poternes megalítiques i les tres torres rectangulars conegudes amb els noms de l'Arquebisbe, del Cabiscol i de Sant Martí; en aquesta darrera es destaquen cinc caps esculpits en els blocs megalítics i un relleu de Minerva pensarosa encastat en l'estructura dels carreus. Precisament, davant d'aquesta darrera podem llegir la crònica de quan Teodor Llorente (València, 1836 – 1911) va visitar Tarragona acompanyat per l'arqueòleg i historiador Bonaventura Hernàndez Sanahuja, i un breu record de Santiago Rusiñol quan va descobrir les muralles acompanyat per l'amic Josep Yxart. En un tram de muralla hi ha una làpida amb el poema "Pedres", de Joan Antònio i Guàrdias, que podem llegir i, en altres punts del recorregut, podem fer la lectura d'un altre poema d'aquest autor i de Joan Perucho.
Nocturn a la muralla
Lluna damunt. Absorta la muralla.
Oliba d'ull alerta en un recó.
Puja de cada pedra una clamor.
Si bé escolteu, no res: la pedra calla.
Dards argentats es filtren per la malla
de l'alt llorer —al mur, punts de claror—.
Un estel viu, pupil·la de minyó,
amb cada punta de xiprer es baralla.
Segueix la nit callant. Un sentinella
ha donat el seu crit. Com roc, s'estella
al mur informe i es projecta lluny.
Alarma meva inútil. Tot, encara,
segueix silenciós. El cor es para
del surt, mentre la lluna, a dalt, s'esmuny.
Tarraco
A través del teu Arc de Berà t'aproximes,
blanca ciutat de Tarragona,
i el mar et vetlla i cenyeix el teu flanc
d'escumes i salobre,
de coralls, de ruïnes intactes.
Ara veuré el cel violent
i el teu camp mesurat sota les oliveres.
Blanca ciutat perfecta, jo et retrobo
en la gràcia infantil de ta nina de vori.
Altres indrets de Tarragona: