Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Durant la primera meitat del segle xix l'activitat castellera tarragonina estava representada per dues colles lligades als dos gremis més importants de la ciutat: la dels Pescadors i la dels Pagesos. Totes dues van desaparèixer cap a l'any 1860 per les guerres carlines. Fins l'any 1885 no va tornar aparèixer una altra colla local: la Colla de la Mercè (els Xiquets de Tarragona), que va existir fins l'any 1897. Cap a l'any 1926, va ser refundada la colla castellera dels Xiquets de Tarragona. Però ràpidament es va dividir en dues colles a causa de greus desavinences internes: La Colla Nova dels Xiquets de Tarragona (amb camisa lila) i els Xiquets de Tarragona (amb camisa blau marí). Les dues colles van coexistir amb una bona trajectòria fins la guerra civil. Després de 1939 l'ajuntament va fusionar les dues colles en una de sola que va adoptar el nom de Xiquets de Tarragona (amb la seva característica camisa a ratlles blanques i vermelles actual). El 1979 una nova escissió portarà a crear la Colla Jove Xiquets de Tarragona adoptant el color lila per a la camisa. Encara el 1990 sorgirà una nova colla castellera tarragonina, la de Sant Pere i Sant Pau.
Davant del monument als castellers, hi escau la lectura d'un fragment del conte "Castell de cartes", de Joan Cavallé. S'hi explica la construcció d'un quatre de vuit que acaba en llenya i les reflexions i reaccions que provoca en els castellers. El lloc on transcorre l'acció principal és a la Rambla Nova de Tarragona, encara que surt anomenada genèricament com "el Passeig".
El Jofre s'havia preocupat de trucar o parlar amb tothom. El que havia passat només podria aclarir-se en calent, quan tothom encara tenia fresques les sensacions, les impressions, les imatges d'aquells segons decisius. S'havia passat el video una dotzena de vegades però no hi veia res, cap ombra de cap cosa que fes pensar en quin pis de l'edifici calia situar l'origen de la debacle. El Ramon li havia confirmat que a terços no hi havia hagut problema, que la caiguda del castell l'havia agafat per sorpresa i que no tenia ni la més remota idea de si havia fallat per més amunt o per sota. Santi repetia, per a quarts, la mateixa versió de la història, però després afegia: "De tota manera hauries de donar un toquet al Suso. Puja a un castell com qui va de passeig, saps? No dic que avui hagi passat res, eh, però algun dia podria passar. Hauria de contenir una mica la llengua. Qualsevol dia m'agafarà un atac de riure. O algú s'emprenyarà i li fotrà una hòstia." El Jofre va trucar a casa de l'Àurea, però no va trobar-la. Sa mare estava fastiguejada perquè no havia menjat res i ho atribuïa al disgust d'aquell quatre de vuit frustat. Tot just s'havia alçat de taula, l'Àurea havia sortit de casa probablement amb la intenció d'esbargir-se. Precisament llavors, l'Àurea estava asseguda en un banc del Passeig, mirant la gent que passava. Al seu costat, l'Aziz compartia el seu temps en silenci. El Jofre també va sortir a passejar. Eren les vuit de la tarda i ningú no semblava trobar cap explicació a aquella caiguda. O era cert que ningú no havia notat res, o si algú havia notat alguna cosa semblava poc disposat a explicar-ho. Llavors va decidir-se a visitar l'Ignasi. Era al bar, naturalment. El Jofre s'hi va acostar. "Em sembla que m'has d'explicar alguna cosa".
Altres indrets de Tarragona: