Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest monument es troba a la plaça Verdaguer en ple eixample tarragoní. Fou una iniciativa del Casal Tarragoní el 1961, que no aconseguí prou recursos per subscripció popular i necessità la subvenció municipal. Damunt un gran bloc granític rosa, hi ha una vestal daurada, símbol de la poesia, que enlaira una corona de llorer. Del pedestal arrenca una gran voluta de ferro forjat amb uns versos de L'Atlàntida, que simbolitza la inspiració que s'enlaira cap al cel, es veu coronada per 24 gavines i és obra de Beneito. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Monravà a partir d'un dibuix de Lluís Maria Saumells. La primera pedra es col·locà el 18 d'abril de 1974 i s'inaugurà l'obra el 23 de setembre de 1976. Hi podem llegir l'estrofa de L'Atlàntida d'on han estat extrets els versos i una breu rondalla recollida per Verdaguer.
Del món quiscú a sa branca volà: Tùbal a Espanya
dels regnes de son pare triant el més feliç,
i a on jau Tarragona bastia sa cabanya,
sos camps i ribes fent-li records del paradís.
Deu fer molts anys d'açò que us vaig a contar. Un bastiment buscava l'entrada del port de Tarragona, una nit en què el temporal batia fortament aquelles costes, i no hi havia far per servir de guia als navegants. Era la nit santa de Nadal. Volgué Déu que a l'hora de la missa del Gall alçassen en la Seu lo salomó amb tots los ciris encesos, y que per lo gran finestral o rosetó del temple fos vista pels pobres mariners la lluminària. Los que fàcilment haurien anat a embarrancar s'orientaren i arribaren feliçment a port, donant gràcies a Déu per aital benefici.
Diu que en recordança d'aquest fet, cada any al temps de la missa del Gall s'alçava en la Seu de Tarragona lo salomó encès fins a l'indret del rosetó, i, segons conten los vells, no fa pas molts anys que s'és perduda tan hermosa costum.
Lo salomonet de les matines
Deu fer molts i molts anys del fet que us vaig a contar, sense guanyar ni perdre, tal com me'l va contar a mi fa temps un vell mariner de Tarragona.
Un bastiment, perseguit i sedassejat pel mal temps, cercava endebades l'entrada d'aquell port una nit en què la tempesta batia fortament aquelles costes i amb ses ales de negra boira feia la foscor impenetrable. Los xisclets del vent entre les cordes i l'espetec de les onades al rompre's en les roques li sonaven al vell patró tan asprament com les rodes dels carros que sent a dreta i a esquerra un cego que, per atzar, se troba sol enmig d'un camí ral.
No hi havia encara fars marins allà ni enlloc. Mes, li costa poc d'encendre'n un on bé li plau i de treure perill als que de cor li reclamen, a Aquell que ha dit en lo sant Evangeli: «Jo só la llum del món; qui em segueix a mi no camina pas en les tenebres.»
Era cabalment la nit santa de Nadal. Los canonges i beneficiats de la seu cantaven amb tota solemnitat los salms de David i les profètiques lliçons d'Isaïes de les matines, abans de les dotze, com se solia fer alguna hora, per començar la Missa del Gall al punt de la mitja nit. L'escolà major aixecà l'anomenat salomonet del cor, coronat de ciris encesos, fins a l'indret del gran rosetó que mira a la mar, com ull immens de l'edifici; i els mariners, que, ja a punt de naufragar, demanaven a Déu un raget de claror, al veure-la sobtadament, s'orientaren a plaer, com los tres Reis amb l'estrella, entraren feliçment
i arrelaren l'àncora en lo redós més abrigat de la baïa.
Plorant d'agraïment, l'endemà de bon matí pujaren a peu descalç a adorar al bon Jesuset, i, aprés de remerciar-lo per aquell salvador miracle, lo contaren fil per randa als tarragonins, que s'ho conten encara de pares a fills i no ho han deixat ni ho deixaren esborrar de sa memòria.
La tradició afegeix que en aquella sortosa nau venia la filla del vell patró, i que al posar los peus en terra volgué complir la prometença que havia feta en l'hora del perill de quedar-se per monja en lo convent de Santa Clara.
Des d'allavors ençà, cada any, quan lo vespre abans de Nadal se canten les matines en la seu de Tarragona, s'aixeca lo salomonet tradicional fins a l'indret del gran rosetó. La resplendor, que no cap en la basílica -figura, en aquella hora, de la Cova de Betlem-, s'aboca per lo finestral, i una garba de llums de color baixa al port a refrescar la recordança d'aqueix succés memorable als mariners.
Sagrada claror del santuari, llum de la Cova Santa, llanterna de sant Josep, estrella dels sants Reis, antorxa dels veritables savis, sol de justícia i resplendor del Pare, surt aquesta nit de l'Establia de Betlem!, llença't pel món e il·lumina a tants milions de cors que no hi veuen i a tants pobles i nacions que naufraguen perduts en la fosca nit de l'error i en la mar de les passions humanes! Aurora de Nadal, mostra't ja com l'ullada de l'Infant diví sobre la terra plena de tenebres i ombres de mort, i torna-hi lo dia clar i serè de la fe, esperança i caritat que el cor enyora!
Altres indrets de Tarragona: