Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La llibreria Guàrdias, situada en el número 48 de la Rambla Nova, era del temps de la Segona República, i va ser la que va començar les celebracions de Sant Jordi a Tarragona. Estigué regentada per Joan Antònio i Guàrdias, el poeta de referència de Tarragona. Davant el local ocupat avui per un altre negoci, unes oficines del RACC, podem llegir un sonet d'aquest dedicat a la rambla o passeig i una anotació de dietari d'Artur Bladé i Desumvila en què explica un dia de Sant Jordi en conversa amb el llibreter.
Passeig
A Josep Ma Monravá López
Com ens podem donar la complaença
de sens navili per les mars anar!
Aquest passeig, turquesa i aire clar,
de tots els mons a l'aventura ens llença.
No en va l'amor, que de clarors s'agença,
és gustós de venir-hi a platicar.
D'algun amic hi retrobem la mà,
el bon amic que navegant ja es pensa.
Oh passeig que t'ufanes, bergantí
de la ciutat, que creus la mar fendir
en viu anhel d'un ignorat paratge!
Mai no t'encegui 1'infinit mirall.
Per això t'han donat un almirall
que dia i nit governa el teu viatge.
Dissabte, 23, Sant Jordi, Dia del Llibre
Dia lluminós d'acord amb la diada. Les dues llibreries que hi ha a la Rambla tenen sengles parades a la vorera. Trobo l'amic Guàrdias, prop de la seva, traginant uns tests amb plantes, que s'adiuen amb els llibres exposats. Em felicita per la Contribució a la biografia de Mestre Fabra i jo a ell per la seva Nova Oda a Tarragona, (Pot dir-se que hem anat a tornajornals.) I es commou quan faig l'elogi del poema en què evoca el seu pare (que era descarregador al moll) i li dic uns versos que la meva memòria ha retingut:
«Voldria dir-vos, pare,
que els plàtans ja no hi son, que dels pedrissos
no n'ha quedat figura..,
Però els migdies tenen
encara el mateix sol, iguals celatges».
A la seva parada hi ha totes les novetats en català. Li compro Notícia de Catalunya del malaurat Vicens i Vives, i Tres diguem-ne desarrelats, d'Enric Jardí. Començo a llegir la primera assegut en un banc del passeig —un temps de Pi i Margall—, sota un arbre que no sé com es diu, de cara a la blavor exultant de la mar. És un blau de propaganda turística, amb barques, gavines i vaixells, perquè no hi manqui res. A la platja del Miracle hi ha turistes que es torren a fons, mentre tres o quatre d'altres entren a l'aigua, xipollegen i neden. No gaire estona, però. A la Rambla també se'n veuen, d'aspecte nòrdic, amb shorts, «degingandés». La majoria ja no són joves. Alguns van al mercat, amb grans senalles, comprades ací mateix, «typical» —deuen creure.
Altres indrets de Tarragona: