Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Rambla Nova és una avinguda de 45 metres d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada). Presenta un ampli passeig central amb arbres i calçades laterals per als automòbils. Va de la plaça de la Imperial Tàrraco (a l'oest) al Balcó del Mediterrani (a l'est).
L'any 2006 es va inaugurar un nou tram de la Rambla, al llarg de l'avinguda del President Lluís Companys i l'avinguda del President Francesc Macià, i que culmina a la plaça de les Corts Catalanes. Amb aquest nou tram la Rambla va passar a tenir 1.000 metres de longitud i va esdevenir un passeig des del riu Francolí fins al mar Mediterrani. En diferents punts podem llegir una prosa costumista de Ferran de Querol, un sonet de Joan Antònio i Guàrdias i unes reflexions de dietari Música de cambra, d'Olga Xirinacs.
L'hermós passeig, girant-s'hi, oferia un aspecte fantàstic ... L'arbreria uniforme semblava lluir un fullatge artificial, il·luminades, per sota, las frondoses copes amb la claror groguenca dels fanals de gas...
La concurrència, esclarida i compacta, se veia moure's en bellugueix acompassat..., negrosa en conjunt; matisada, amb tot, de notes clares i rialleres..., barrets de palla, trajos de piqué, blancs..., vestits femenins de colors cridaires i vistosos, blau, rosa, lila, en teles subtils, en gasses transparents, damunt de visos llampants...
Les aceres també plenes..., toldos dels establiments de refrescos..., rafals urbans, gornits de cossis de sibines, pintorrejats, davant de la taberna de "La Bateria", del cafetí de "Mindanano"...; i en los cafès principals, luxosos..., cop de taules de marbre i de zinc, fora al carrer..., i de cadires de Viena, i de gent prenent la fresca.
Tecleig de pianos, fent arribar sos alegros a la Rambla, ofegats, no obstant, per les trompetades, i el bombo, i els platerets de la banda militar, instal·lada a l'indret del carrer de Sant Agustí, en cercle de faristols metàl·lics, que reforçava l'atapeïda rodanxa de brivalls, de minyones, de badocs.
La Rambla
Oberta al mar i a la muntanya oberta.
Primer les cases exigia iguals.
Ara n'admet de tota mida. Amb pals
i fils d'antena sembla més desperta.
Estiu. Cadires sota els plàtans. Certa
mena de gent que s'eximeix de mals
llegint diaris i escoltant pardals.
Taxis estesos en columna inerta.
Mes ve la nit i altre vestit li posa.
Tumult de blancs, liles, vermells i rosa.
Fresseig constant sobre l'asfalt calent.
A dalt els arbres amb la llum rutilen.
I per les soques els secrets s'enfilen
d'amor que els llavis, àgils, van dient.
Moren els plàtans de la Rambla. Els últims anys els vèiem llanguir i els jardiners municipals els esporgaven a gratcient. Enguany els han deixats reposar, i molts ja no han brostat. Els que ho han fet perden les fulles a la primera ventada, com una anticipació de la mort, una tardor en el moment de l'esclat de la vida.
Moren els arbres que m'han vist néixer, i això em produeix una sensació de pena al fons de tot d'algunes vivències interiors, recòndites, que ara emergeixen per ofegar el respir al moment del record. Quan perdem els amics, i ja és vella constatació i tema repetit, alguna cosa nostra marxa amb ells, precisament l'espai que ens contenia, allò que mai no podrem copsar, perquè era seu i original, una extensió diferent de nosaltres mateixos.
Els arbres són plàtans grans, dels quals he seguit l'evolució, testimonis ells de tantes experiències. Comencen davant de casa, en fileres a banda i banda de Rambla; entre cada dos arbres hi ha un rengle de baladres, i algun roser que la gent no malmet arriba a florir sobre les velles escorces; la pluja els humiteja i llavors prenen coloracions verdoses, estovades. Són un indici de la direcció del vent i un refugi per als pardals i els tords de temporada. Algun d'aquests silenciosos acompanyants vegetals havia estat foradat cruelment per la metralla, i els operaris municipals els ompliren de ciment; altres ferides ara ja cicatritzades servien de nius ocasionals. Han estat acompanyats de fanals d'estructura diversa: els de ferro treballat que feien conjunt amb les fonts i que tenien petites jardineres a mig aire, plenes de geranis. I ara uns alts elements que amb el vent es bambolegen i que els sobrepassen en alçada. Sota l'escalfor d'aquests últims s'arreceren els tords quan al vespre baixen en volades harmonioses des de les terres fredes de Lleida, tips d'olives i lluitant per una branca confortable.
Altres indrets de Tarragona: