Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest és l'espai adequat per llegir un fragment de la novel·la que es refereix a una de les passions de don Magí, la de taxidermista.
Don Magí havia fet que el dia abans la Madro na regirés mig casal per trobar «aquell vestit de caça que vaig endur-me al Marroc i les robes amb què em van obsequiar. Que no te'n recordes, potser?».
—Prou que el recordo, el vestit. I recordo tam bé que, com l'uniforme, el senyor em va dir que no se'l posaria més i que en fes el que volgués. I el se nyor, que se'n recorda, d'això?
La Madrona no havia estalviat rondineigs en veu alta, però havia cercat la roba. I l'havia trobat, és clar, perquè no havia fet cas al senyor i en lloc de llençar-la l'havia embolicat bé i l'havia deixat al fons del guarda-robes, amb l'uniforme i altres ro bes que, un dia, el senyor va creure que oblidaria.
Ara, don Magí, dret al costat del lleó, s'abillava amb aquell vestit amb lleugeres modificacions morunes. I li anava bé, gairebé; només li havien hagut d'obrir un pèl la trinxa pel darrera. Consistia en un barret de pany marró de tres puntes amb una ploma de francolí, casaca d'amples butxaques, calces amples, sabates de pell girada de sola doble i polaines molt altes, i una bossa; menys el barret, la resta de l'abillament era de pell acamussada per la part de fora i llana a l'interior. Aquest era el vestit que, després d'haver estat vigorosament raspallat, s'havia ficat el senyor per posar. Don Magí, però, hi havia introduït algunes fantasies del Marroc: una daga curvilínia penjada amb cadeneta del cinturó, un medalló amb la Mà de Fàtima de la fortuna, un mocador blau i negre dels que usen els berebers del sud per embolicar-se el cap i que don Magí s'havia nuat sota el barret i, després de passar pel coll, deixava caure per les espatlles, i una armilla amb arabescos i figures geomètriques d'or blanc que deixava veure la casaca oberta. Amb la culata a terra, don Magí tenia agafat amb la mà dreta el canó d'una espingarda de luxe, regal de Fasid, mentre a l'esquerra, amb el braç lleugerament avançat com si subjectés l'embranzida de l'animal, sostenia la corretja de cuir trenat, finament treballat, amb què duia lligat el lleó.
Mestre Saumells no havia amagat la impressió que li havia fet la posada en escena amb què el va rebre don Magí.
—Té vostè un gran talent plàstic —li havia dit. El lleó era certament un magnífic exemplar que el treball del taxidermista no havia fet sinó respec tar i potenciar amb un posat agressiu de fera a punt d'escometre. Al coll duia penjat un petit cartell que, amb lletra gòtica i amb tinta vermella, deia:
«Només el meu senyor té poder sobre mi». Aquest rètol l'havia fet don Magí la nit abans. De sobte, quan ja se n'anava a dormir pensant en l'aspecte que tindria l'endemà, va recordar els cavallers que, en el Tirant lo Blanc, es presentaven d'incògnit a la cort del rei d'Anglaterra i duien lleons com a missatgers, i li va semblar una bona idea afegir el detall del cartellet. El va pintar abans de gitar-se i va anar-se'n a dormir ben satisfet. Només li havia quedat una lleu recança per no haver sabut escriure'l en àrab.
Altres indrets de Tarragona: