Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La dependència del casal amb un bell sostre enteixinat que en altre temps degué fer les funcions de biblioteca i despatx, —avui els armaris són ocupats per pots de farmàcia—, és un bon lloc per llegir dos fragments de la novel·la Els vespres de don Magí Castellarnau, que s'ambienten a la biblioteca, una biblioteca, és clar, imaginada molt més gran i luxosa i plena de secrets.
La biblioteca del casal Castellarnau era una sala de proporcions mitjanes. La llibreria de dos pisos que havia fet fer l'avi de don Magí omplia totes les parets; al pis de dalt, que donava la volta a tota l'habitació a través d'un petit passadís protegit per una barana, s'hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta. Darrera d'un pany de prestatges que giravoltava accionat per un petit ressort amagat entre la talla d'una motllura, hi ha via una petita habitació secreta on es guardaven els llibres prohibits i els documents de la família. Al sostre, hi havia pintat el gran cavall de fusta de ventre humà que els grecs van deixar davant de les muralles inexpugnables de Troia. Hi havia dues taules i vuit cadires.
Al casal Castellarnau la biblioteca era magnífi ca, l'havia iniciada el seu avi poc abans de ser ennoblit, amb la compra de la biblioteca completa d'un jurista de renom que, ja vell, se n'havia hagut de desprendre amb recança per raons econòmiques. I d'aquesta manera havia anat creixent: després vingueren els llibres d'un apotecari sense fills i d'un professor d'humanitats de Barcelona que havia perdut la feina quan, a la ciutat, li van espo liar la seva Universitat. I don Magí no havia deixat d'enriquir-la amb els seus viatges a Franca, a Anglaterra o a l'Europa central.
Va ser aquesta la biblioteca a què va tornar don Magí quan va començar a notar aquella frisança que el feia desitjar que arribés aviat la nit per poder viure en els ulls d'ella una il·lusió de joventut que ell havia passat sense adonar-se'n feia mes de quaranta anys.
Havia agafat el volum de Cotton Mather, Mag nolia Christi Americana or the ecclesiastical history of New England, que havia adquirit a Veracruz poc abans de tornar a casa, a un comerciant de Massachusetts que no havia tingut fortuna i malvenia les seves propietats, i va ser quan mirava d'imaginar l'exposició que faria de la terrible persecució de les suposades bruixes de Salem a la fi del segle anterior, aquell vespre, quan, en fer-se-li present el gest esperat de la Fineta, va reparar que no havia pensat en ella.
Don Magí es va alçar de la cadira, va deixar el llibre damunt de la taula i es va acostar a la finestra; al lluny, entre els senyals de l'escuma arrissada, va veure les últimes barques que tornaven. Va sorprendre's que no se n'hagués adonat abans. De tant pensar en ella, no hi havia pensat. Per ella tenia demà; per ella havia traduït Erasme i rellegia els llibres que un dia li havien creat il·lusions; per ella reconstruïa records i refeia el seu món perquè el pogués estrenar; per ella es venia l'ànima i renunciava a la llibertat que Déu li havia donat per condemnar-se. I, en canvi, ella no sabia res ni encara ningú havia pensat que tingués res a dir-hi.
Altres indrets de Tarragona: