Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Comissió de Monuments de Tarragona va encomanar el mausoleu per a les restes del rei Jaume I, l'any 1906, a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que va morir el 1923, i el seu fill Pere Lluís Domènech es féu càrrec de l'obra que en un inici es va instal·lar al creuer de la catedral, davant l'altar dels Sant Crist. Franco decretà que les restes reials tornessin a Poblet, fet que tingué lloc el 3 de juny de 1952.
El mausoleu va quedar depositat als magatzems de la catedral i després —fins al 1984— a l'escorxador (actual Rectorat). Va ser restaurat per Eustaqui Vallès i Helena Calaf. Definitivament, l'any 1992, l'escultor Bruno Gallart i l'arquitecte Lluís Bañeras van col·locar aquesta obra modernista al seu lloc actual, pati dretà de l'Ajuntament.
La nau és summament bella i luxosa, de pòrfir i guarnida amb mosaics. La tomba està guiada per dues escultures: a popa, un àngel, i a proa, una figura femenina. Elles són les que transporten el rei des de la vida terrenal a una d'espiritual. Per damunt del fèretre hi ha un dosseret suportat per quatre columnes cilíndriques a cada costat rematades per pinacles; la seva base és fràgil, reposen damunt de les onades per les quals avança la nau reial. Hi podem llegir el sonet que Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma de Mallorca, 1922) va escriure en commemoració del setè centenari del naixement del rei.
Pel setè centenari del naixement del rei en Jaume
Benhaja el punt i l'hora en què infantà Maria
de Montpeller! La glòria ungí l'infant reial;
rebut fou amb presagi; i amb l'aigua baptismal
l'Apòstol Fill del tro son nom li conferia.
En Jaume! Al segle d'or de la Cavalleria
ningú brandà com ell l'espasa triomfal:
al segle de grans reis un ceptre paternal
ningú estengué millor als pobles que regia.
No fou sa excelsitud la flor que en el cimal
d'una nació ja feta ostenta l'ideal:
¡fou qualque cosa més de força i vigoria.
Va esser el tany robust, qui de la rel pairal
cresqué, replè de saba, en tronc patriarcal...
I al cap de set-cents anys son poble s'hi congria!
Altres indrets de Tarragona: