Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquí trobem la tercera porta d'accés a l'església i la més antiga. És una interessant portada romànica pertanyent a la primitiva església de Sant Martí, que mostra al timpà la imatge de Sant Martí de Tours partint la seva capa amb un pobre. A la banda dreta hi ha l'església dels Dolors, avui dedicada al culte copte. Des de la miranda obtindrem una extensa panoràmica de la Segarra, amb els seus turons característics, creuada pel riu Ondara. És en aquest punt on podem llegir una prosa de Josep Vallverdú que condensa les essències d'una Cervera singular i que ha passat avall del temps. Dos poemes de Josep Solsona (Barcelona, 1931 – Cervera, 1976) acabaran de reblar l'encís que els cerverins senten per l'especificitat dels paisatges que envolten la ciutat.
Serres petites, baixos turons, entrellat magnífic i complex d'altures i de valls: Segarra. Fondals fluvials sense rius. Cels infinits sense núvols. Ventades sense aturador: Segarra.
Tradició i silenci. Eixut i glaçades. Calcàries i margues: Segarra. L'eco del passat ens sotja a cada pas, vora la vinya minsa i el bladar extens, a l'angle de la cabana de pedra seca, el rodet de pedra molsosa mig enfonyat al pallot, al campanar sense campanes, a Casa la Vila, al vell cafè de portes mal tancades, al castell enrunat una i altra volta, al santuari perdut, a la pineda escabellada. Les dones van de negre i els homes de vellut. Encara carros i tractors s'agermanen. Escatainen les gallines a la granja i ressona l'enclusa lluent del ferrer. Les falzies xisclen cel amunt i els quatre canyars sostenen, cavallers obstinats, el prestigi d'un riu gairebé inexistent. Pedra als camins, pedra a les cases, pedra a les creus de terme, pedra a les fonts. Pedra als marges, pedra als cups i als pedrissos. Refugi de les dretes tradicionals, bon planter de carlins, esperit conservador, corrandes i batudes a l'era, capítols matrimonials solemnes, mules de pas i firals de lenta transacció. Hores llargues i anys dolents, collita migrada i sostre enrunat, emigració i vedat de caça, grups electrògens propis, Senyor Rector i Senyor Notari i Senyor Metge. Golfes polsoses, de pols molt blanca, porc salat i confitat, ous en calç i llum de ganxo, vi claret de macabeu potent i fi, pallisses immenses, gossos conillers infatigables, guineu esmunyedissa, tudons espetegaires.
Cervera
I
Ciutat dels meus amors, dels vells records,
de nits d'estels. Ai, jo la veig tan bella
aquesta terra meva i dels meus morts,
que em sembla com si fos de meravella.
He viscut, he estimat aquí. Hi ha un tros
de mi mateix en cada camp de blat.
Quan la tristesa m'ha arribat a l'ós,
entre les oliveres l'he deixat.
Vora els pàmpols, rogencs a la tardor,
he reposat. Vora les vinyes llargues
he trobat un encís com de cançó
que m'ha endolcit les hores més amargues.
He vist un bell raïm contraclaror.
Els ametllers florits m'han donat pau
a la vesprada, quan l'amor és tendre.
I m'he quedat mirant el cel, tan blau,
que em diu que no pas tot es torna cendra.
III
Bella és Cervera i altiva i esguarda
amb senyoriu els seus camps cultivats.
A l'hora dolça del caure la tarda
com és bonic el retorn dels ramats.
D'una garba d'espigues faig ofrena
al Crist de Sant Antoni: imatge antiga
i bella del Senyor que ens asserena
i ens ha donat aquesta pàtria amiga.
Altres indrets de Cervera: