Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La plaça de Sant Miquel és un bon lloc, tenint l'edifici de la universitat al davant, per llegir una anotació de Jacint Verdaguer en què relata una estada a Cervera l'hivern del 1892 per assistir a les completes del Sant Misteri. Justament es degué allotjar en alguna fonda o hostal de per aquests rodals, perquè en el text diu que escriu en una cambra amb vistes a la universitat.
Cervera 5 de febrer de 1892
Jesús, Josep i María, siau sempre en ma companyia!
Arribo mig quart abans del toc de l'Angelus. Lo viatge, més llarg que no comptava i que no recordava de la primavera de l'any passat quan vinguí per primera volta. Lo tren ha sortit de Barcelona a vuit hores del matí, però ha fet una llarga aturada a Manresa, més d'una hora, on la meva pobra ànima, aquests mesos sempre abatuda, s'ha esplaiat a l'ombra de la sagrada muntanya de Montserrat. Lo tren, de Manresa a Cervera, mandrejava lent, com si li costés gran esforç guanyar els costers gelats de la Segarra. A l'estació m'esperava lo simpàtic senyor Josep Costa, que Déu li ho pac. Com li ho agraesc! Ha cuitat a oferir-me una cambra en sa llar. Pobre de mi! Però jo voldria passar de puntetes, com l'any passat, que ni tan sols saludí els sacerdots de la parròquia i passí, d'incògnit, arrecerat al niu de la dispesa que hi ha prop de la Universitat on estudia lo nostre gran Balmes. Que només pel veïnatge de les pedres que el vegeren, me semblava que mon esperit quedava reconfortat a la llum de sa sublim intel·ligència. Servo bon record de la discreta tranquil·litat que trobí mesos enrere a Cervera i ara, la meva ànima atribolada, torna a buscar-hi gotes de consol i de pau en el bàlsam de la Vera Creu...
Escric des d'una cambra amb vistes a la Universitat, lloat sia Déu! M'he desfet tan bé com he pogut de l'oferiment del senyor Costa. Ja el recomaní, com em demanà per carta, a mon estimat protector don Claudi López, però em penso que li han donat allarguis. He mirat de ser-li complimentós i amable, però m'he estimat més tornar a aquesta dispesa de la plaça de Sant Miquel, nom sempre dolç a mes orelles per la recordança del venerable Sant Miquel dels Sants, patró de Vic. Potser he fet malament de rebutjar una cambra particular, tan demanades aquests dies que la ciutat acull un riu de pelegrins. Que Déu m'ho perdoni si és així! També m'he permès, en confiança, recordar-li ma intenció de passar desapercebut, com l'any passat. No pas amagat com un malfactor com ell em deia en la seva carta, però sí sense donar gaires explicacions: poder estar sol, en la calma i quietud que anhelo per enfortir mon esperit trasbalsat. Sol i sense haver de barrejar aquests dies de recolliment amb la fama esfulladissa que em trompeteja com a poeta.... Com l'any passat, quan m'adoní que a la mestressa de la fonda no li deia res mon nom i es limità a apuntar-lo, com ha fet avui, en la grossa llibreta del registre de viatgers. Em temo, però, que enguany les coses no vagin de la mateixa manera.
L'estança es endreçada i humil, he deixat mes pobres pertinences a l'armari i escric mes primeres impressions abans de dinar. Sols un mos, que avui és dia de dejuni i vull preparar mon cos per a la imposició de la sagrada relíquia.
Mostrau-me, Senyor, el camí que busca mon pobre cor atribolat!
Altres indrets de Cervera: