Plaça de la Universitat

Autor: Alfons Maseras i Galtés
Obra: L'estudiant de Cervera , 1935
Pàgines: 7-8

La immensa fàbrica mostra encara les cicatrius de les ferides sofertes durant els darrers vint anys: primer, per les tropes franceses que s'hi parapetaren quan Eroles les va assetjar; després, pels facciosos anticonstitucionalistes i per les tropes del general Mina; més tard, per les turbes de la guerra dels malcontents, formades per pagesos i contrabandistes de professió. L'edifici ha conegut tantes vicissituds, ha viscut una vida tan a precari, que ha servit i tot de caserna en el curs del que va de segle. Ara mateix, hi ha permanentment instal·lat un escamot de guàrdies reials, que si no fan sentinella a la porta és perquè el canceller de la Universitat, que viu en unes habitacions del primer pis, no ho ha permès.

La façana, d'estil jesuïta, que dóna magnificència a l'edifici, té un aire més eclesiàstic que civil, amb el parell de robustes columnes amb capitell d'ordre compost que es dreça a cada costat de la portalada i amb la colossal imatge de la Puríssima Concepció dins el nínxol del frontó barroc. Aquesta imatge és de bronze, i són de bronze altres ornaments, com la corona que hi ha encimbellada al frontó i la placa que hom ha incrustat enmig del timpà, amb una inscripció llatina al·lusiva a la fundació de la Universitat. Amb la placa i la corona hom volgué honorar Felip V, fundador de la institució, i amb la imatge, el papa Climent XII, que havia atorgat múltiples gràcies pontifícies a l'acadèmia cerverina.

Autor: Baró de Maldà (Pseudònim de Rafael d’ Amat i de Cortada)
Obra: Viles i ciutats de Catalunya , 1994
Pàgines: 163-164

Cervera, ciutat antigua, de 3.760 persones,  queda situada en un collat algo eminent tota ella, excepto lo convent i iglésia de Sant Francesc, que, amb algunes poques cases, són al pla, un quart d'hora que distaran de la ciutat, a la vora de la carretera principal que munta a la referida ciutat, i forma l'hechura com de una ferradura.

Conté dintre de son recinto a la famosa universitat, en la qual se estudien les lleis i cànons, i en lo dia de Sant Lluc s'obren los estudis, havent-hi insignes catedràtics habitants en la dita universitat, lo senyor canciller, los badells i demés empleats en ella. La capella de la Mare de Déu de la Concepció, lo teatro major, la peça d'exàmens, la llibreria, amb les demés oficines, patis i zaguans, són règios, devent-se a la memòria del difunt catòlic rei d'Espanya Felip V, la qual universitat, que existeix des de lo any 1718 en Cervera, era antes en Barcelona, en lo quartel de la Rambla nomenat dels Estudis.

Queden dos grosses campanes dins d'aquella universitat, principalment la que està col·locada dalt del campanar nou, que és molt grossa, el qual edifici és tot de pedra picada, d'hechura quadrada amb balustres de pedra i cúpula de fusta faxada de plom. Tot aquell edifici és sòlido i majestuós. La faxada de la universitat té cinc-cents seixanta-quatre palms i quatre-cents quaranta-sis de fondo, quatre torres, una a cada cantó de la universitat, i dintre, la del rellotge; vuitanta-i-quatre columnes, tres grans patis i altres singularitats que la fan molt recomandable.

En quant al clima de Cervera, és saludable però moltíssim fred en lo hivern, i lo terreno, encara que ben cultivat, sols produeix un poc de blat, vi, poc oli i alguns llegums.

S'entra a la població per set portals i té carrers regulars i límpios, sent lo carrer Major tot ell molt ben empedrat, que ix a la plaça de la parròquia en la que se venera lo sant Misteri de tots los fiels, majorment dels cerverins. La iglésia és tan vella com que amenaça ruïna, ni tampoc molt capaç. Famoses dalt d'aquell campanar de la parròquia, les dos campanes, lo Timbau i lo Sant Major,  per lo molt grosses, que les ponderen los cerverins.

Hi ha altres tres places en Cervera, compresa una d'estes, que se diu de Santa Anna, per haver-hi una capelleta. En la dita plaça és casa Vega, que és bastant gran.

Autor: Josep Vallverdú i Aixalà
Obra: Catalunya visió (La Segarra, El Segrià, La Noguera, La Llitera, El Baix Cinca) , 1968
Pàgina: 46

«...su Magestad ha determinado proprio motu el extinguir todas las Universidades de aquel Principado, i erigir una que sea única, que ha de ser muy privilegiada y suntuosa su fàbrica, que es de su real ànimo que se construya en Cervera...» (Josep Corts, de Cervera, «Llibre del Racional»).

Si alguna cosa van tenir de bo els Borbons del segle XVIII fou aquell sentit de la magnificència i de la dignitat edificadora. La universitat de Cervera, que domina, monstruosament bella, tota l'antiga ciutat segarrenca, és com un Escorial en petit, un engraellat gairebé perfecte; és a dir, si en un edifici s'hi traslluïa la voluntat d'un Felip, en l'altre s'hi endevina el sentit del poder i de la massissesa de l'altre Felip. És festa major i davant de la venerable façana han aixecat el petit autòdrom elèctric. Invisible en la fotografia, la resta de la població, a la dreta. La teoria de teulats batuts pel sol de migdia forma un caprici lleument cubista.

L'arquitecte Francesc Montaigu no s'hi posà per a poc. Gran com un camp de futbol, la universitat constitueix un rectangle de 116 X 90 m., i és molt encertada la disposició de les dues façanes consecutives, el frontal de la segona essent una autèntica obra mestra. Avui és en vies de restauració i ja hi ha dependències destinades a ensenyament secundari.

Cervera, com tantes altres poblacions de la Segarra, està enfilada en un tossal, molt abrupte per migjorn i llevant, i la seva silueta és coneguda de tothom, perquè la carretera de Barcelona a Saragossa passa a llepar-ne les parets. Observeu al centre de la foto, perdent-se cap al límit superior, la ratlla fosquejant de l'esmentada carretera, damunt un terraplè atrevit que deixa a la dreta la vall del riu Cervera.

Autor: Josep Maria Espinàs i Massip
Obra: Viatge a la Segarra (Obra completa 5. Viatges a peu) , 1991
Pàgina: 428

No sempre hi ha hagut tanta pau, doncs, en aquest carrer Major, ni al carreró de Sabaters, ni en aquests racons de la vella Cervera que, aquest vespre d'estiu, retrobem quan ve per al nit una ombra de misteri. Cervera ha estat una ciutat històricament dramàtica.

La Universitat mateix n'és una prova, o potser seria millor dir-ne una conseqüència. Em passejo per davant d'aquest immens edifici, avui desnaturalitzat, pensant que concreta un moment difícil i contradictori en l'evolució de Cervera: no ha estat possible d'oblidar que la Universitat va néixer com una imposició de Felip V. D'uns anys ençà, la serenitat d'alguns historiadors ha posat, al costat d'aquest fet inicial, l'anàlisi dels aspectes positius que cal reconèixer a la Universitat de Cervera. [...]

Jo he passat la porta del solemne edifici, i he avançat en la foscor absoluta cap al gran pati interior. M'ha semblat entreveure-hi un camp de bàsquet, però tot es perdia en la negror. El silenci, en canvi, no és total. Sento perfectament un concert de piano, que transmet la televisió. No puc precisar on és l'aparell. Més parats que jo es quedarien si el sentien Jaume Balmes i Narcís Monturiol, Milà i Fontanals i el general Prim, que en d'altres temps van passar també aquesta porta.