Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Entre els edificis nobles del carrer Major, destaca l'antiga església de Sant Bernat, on el 1359 se celebraren les decisives corts que donaren acte de naixement a la Generalitat de Catalunya i també se signaren, el 1469, els pactes matrimonials entre Ferran ii de Catalunya-Aragó i Isabel de Castella. En qualsevol de les cases senyorials que l'envolten o bé a l'interior de l'avui auditori dedicat a actes culturals, podem situar la lectura d'un fragment de L'estudiant de Cervera, d'Alfons Maseres.
La tarda era clara, sota el cel turquesa, i ja una mica calorosa, puix que el juny era força avançat. Però al carrer Major, per ésser una mica estret i tenir les cases més altes, s'hi estava més bé que enlloc. Àdhuc hi passava, a estones, una fresqueta no gens desagradable. Felip es posà a conversar amb uns coneguts que tenien botiga davant per davant de l'estudi de misser Pomés i s'hi quedaren tota l'estona ell i el seu company. Des d'allí Roger va descobrir el rostre radiant de jovenesa i de formosor de Florentina, nimbat de rínxols d'or. Asseguda rere els domassos morats d'un balcó del primer pis, només mostrava als passants l'encís del seu caparró joveníssim; això, tanmateix, bastava per a suscitar somnis al més pobre d'imaginació. Roger, que n'era més aviat ric, era alhora massa poeta per a no il·lusionar-se tot seguit.
— Guaita allà, en aquell balcó, Felip, quina noia més bonica!
La noia bonica devia conèixer, des del seu setial, que els dos joves parlaven d'ella, perquè s'enrojolà tota i desaparegué sobtadament. Però no trigà a tornar. Va tornar i, abans d'asseure's, mostrà la seva figura esvelta, vincladissa com un jonc i delicada com una flor. Tot era candorós en ella: el seu rostre, el seu vestit, blanc com una assutzena, les seves mans de fada que, un moment, damunt el domàs de seda, semblaven un pom de nadales en un tapís de violetes. Roger va restar enlluernat per tanta blancor.
— És la filla de misser Pomés — digué Felip a l'orella de Roger, en veure que aquest no es cansava de mirar-la.
— És la noia més ideal de Cervera.
— No tens mal gust, Roger.
Venint de la plaça de Santa Anna apareixien els gegants sota el portal, al capdamunt del carrer Major. La quitxalla s'engrescava cridant i els grans s'arremolinaven, no sabent què fer: els uns s'arrengleraven al llarg de les cases per veure la processó, i els més tiraven carrer Major avall, cap als porxos de la plaça del Mercadal, on tota la comitiva havia d'aturar-se abans d'entrar a Santa Maria. Roger volgué romandre al carrer Major, davant de la bella cerverina. I mentre durà el pas de la processó no li va treure els ulls del damunt, corprès, encisat, com si es sentís atret per un poder màgic.
27. E, estants nós en la ciutat de Barcelona, veents les grans messions qui s'havien a fer per los afers de la dita guerra, la qual era revenguda e tornada per colpa del dit rei de Castella, acordam de tenir Corts als catalans en la vila de Cervera d'Urgell. E per ço partim de Barcelona lo vuitè dia del mes d'octubre après següent e anam a la dita vila de Cervera on tenguem les dites Corts, les quals foren acabades e llicenciades en lo vintè dia del mes de deembre aprés següent. En les quals Corts nos fon feta gran proferta per tots los bracos de les Corts per manera de fogatge.
27. I, estant nós en la ciutat de Barcelona, veient les grans missions qui s'havien a fer pels afers de la dita guerra, la qual era revinguda i tornada per culpa del dit rei de Castella, acordàrem de tenir Corts als catalans en la vila de Cervera d'Urgell. I per això partírem de Barcelona el vuitè dia del mes d'octubre après següent i anàrem a la dita vila de Cervera on tinguérem les dites Corts, les quals foren acabades i llicenciades en el vintè dia del mes de desembre aprés següent. En les quals Corts ens fou feta gran oferta per tots els bracos de les Corts a la manera de fogatge.
Altres indrets de Cervera: