Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps. La història de l'edifici s'allarga durant set segles i constitueix en l'actualitat un variat mostrari d'estils arquitectònics, des del gòtic dels segles XIV i XV, aportacions renaixentistes del segle XVI, ampliacions i transformacions barroques pròpies dels segles XVII i XVIII i, finalment, reconstruccions neogòtiques de final del XIX i principi del XX. Al capdavant trobem l'escala d'honor, a la nostra esquerra quedarien les antigues cavallerisses, actualment església del Sagrat Cor, i a la dreta les dependències dedicades a la servitud.
El palau fou construït pel duc Alfons el Vell que hi tingué la residència principal i ell i els seus successors hi mantingueren una cort en què s'envoltaren de poetes com Pere o Ausiàs March. El 1485, Roderic Borja (futur papa Alexandre VI), comprà el ducat de Gandia a Ferran el Catòlic. De la dinastia de ducs destaca el IV, sant Francesc de Borja. El palau continua en mans dels Borja fins al 1740 quan passà a mans de la casa d'Osuna. Els jesuïtes el van comprar el 1889 gairebé en ruïnes, i a partir d'aleshores el restaurà i se n'ocupà del manteniment, centrant el palau a l'entorn de la figura del seu III general de la Companyia de Jesús, sant Francesc de Borja. Just en el pati d'armes tenint a la vista els diferents cossos del palau llegirem un text de Josep Piera que ens en fa una descripció general.
L'alberg-palau dels March a Gandia és a quatre passes de l'església de Santa Maria...
Autor: Josep Piera i RubioObra: Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March , 2001
Pàgines: 25-26
L'alberg-palau dels March a Gandia és a quatre passes de l'església de Santa Maria, un temple gòtic en plena construcció, de la plaça porticada del mercat, sempre atrafegada i olorosa, i de la casa del senyor duc, a la vora del riu. Ausiàs hi va cada dia, acompanyat d'un escuder i del mestre, després d'haver acabat les lliçons de llatins i altres escriptures, per participar dels jocs d'armes i aprendre el maneig de l'espasa, de la ballesta i de l'arc, en companyia d'altres aprenents de cavallers.
Ausiàs té deu anys i els seus somnis no són altres que els d'arribar a ser un cavaller, com son pare, com el senyor duc, com els llegendaris personatges artúrics que imagina amb els llibres d'històries, com els croats. Li agraden els cavalls, com li agraden els falcons amb els plomatges lluents i les ungles esmolades, de volar majestuós; a penes sap, però, muntar els primers amb elegància i amb prou feines comença a saber tractar aquests ocells que tant el fascinen quan els segueix el vol.
Al pati del palau i als camps d'entrenament de vora el riu, els donzells breguen i lluiten mentre atenen les ordres dels mestres; ara riuen, ara rabien, de broma i de veres. Els cossos dels joves lluen, tots suats, descamisats, mentre les serventes de la duquessa se'ls miren, de les finestres del palau estant, entre comentaris en veu baixa, mitges paraules i somriures divertits o maliciosos. Les dames improvisen cançons que parlen d'amors llunyans, quan no diuen maldits, conten històries a mitges o insinuen volences capritxoses.
Altres indrets de Gandia:
Indrets