Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Poble situat al límit dels Aspres amb el Riberal es centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent per la dreta de la Tet, envoltat pels veïnats del Mig, de Valltorta, d'en Marçalet i dels Masos.
L'església va ser consagrada el 1031. Inicialment era dedicada a santa Eulàlia, abans que l'advocació s'assignés a sant Miquel. L'edificació va ser engrandida diverses vegades: al segle xiv (construcció d'una nau paral·lela al nord de la principal); al segle xvii (una capella); al XVIII (sagristia del 1702, aixecament del cor, construcció de dos passadissos laterals, per accedir al campanar); i encara al segle XIX. Ha estat restaurada completament al segle XX. Simona Gay hi féu estades en els períodes que viure al Rosselló per això hi podem llegir diversos poemes que va dedicar a l'indret.
L'església de Sant Miquel
Com una barca en soledat
s'està al repòs l'església vella,
les cases que li fan costat cluquen
amunt la finestrella.
Té vida clara el buguellar
que sempre neix la flor boscana;
sols marca l'ombra el campanar,
de tan callada la campana.
Tritllejarà festa major,
d'un any a l'altre és a l'espera,
i s'hi penjola, en la foscor,
la poruga rata penera.
Sols marca l'ombra el campanar?
No, que a ponent tornen les cabres,
baixen camins de l'alzinar,
dels Masos i de Casafabre.
Perquè l'església és sempre el cor
d'aquesta vall, de la masia
baixa dins l'aire el camí d'or
del pensament que se confia.
L'església de Sant Miquel
Com una barca en soledat
veig en repòs l'església vella;
les cases que li fan costat
cluquen amunt la finestrella.
Té vida clara el buguellar,
que sempre hi neix la flor boscana.
Sols marca l'ombra el campanar,
de tan callada la campana.
Tritllejarà festa major:
d'un any a l'altre és a l'espera.
El rat-penat, en un cantó,
cerca tenebra i s'arrecera.
Sols marca l'ombra el campanar?
Al sol ponent tornen les cabres,
baixen camins per l'alzinar
dels Masos i de Casafabra.
Puix que l'església és sempre el cor
d'aquesta vall, de la masia llisa,
dins l'aire, el camí d'or
del pensament que se confia.
Sant Miquel de Llotes
T'és conegut el paisatge
d'aquesta vall de quietud;
és una vall dolça i salvatge,
tot temps hi canta la puput.
Hi seguirem una cabrada,
passarem prop del pou rodon,
on pouen l'aigua amb la ferrada
i suls olius vola un colom.
Sul llarg pedrís de la placeta,
veuràs passar l'ombra dels vells,
de Sant Miquel de les llausetes:
serà que hi nien mil ocells?
Tots els ocells del món hi volen,
quin remoreig hi sentiràs:
records d'infant que se gronxolen
dins l'alzinar, sota el teu mas.
Altres indrets de Sant Miquel de Llotes: