Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La tomba de Josep Sebastià Pons ocupa un dels nínxols del panteó familiar situat a la banda dreta de l'entrada del cementiri, donant l'esquena a les edificacions modernes. Les lletres sobre el marbre, ja gairebé esborrades fan difícil el reconeixement, però ocupa la part central i, a sota, més llegible hi ha una referència a un difunt de la família Gay, on també, possiblement es troba soterrada Simona Gay. En ser-hi al davant, podem efectuar diverses lectures: un sonet del poeta en què demana què s'havia de fer quan fos mort; dos poemes elegíacs de la seva germana Simona, i un on la poeta prova de definir la seva ànima i, finalment, una valoració poètica de Marià Manent de les elegies esmentades.
Autor:
Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Primeres poesies (Poesia completa) , 1988
Pàgina: 66
Obra: Primeres poesies (Poesia completa) , 1988
Pàgina: 66
Sponsae meae
Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos
en aquella garriga i vora la figuera,
que bressarà la nit amb sa remor lleugera,
lluint a cada fulla l'estel pietadós.
Quan seré un pobre mort, deixeu a l'abandó,
estepa i romaní sobre la terra amiga,
i que ragi la font en aquella garriga,
abrigant sa mirada, sensible a la fredor.
Girarà sense fressa una ombra de fullatge.
En la serenitat de la vessant salvatge,
vindran a esquellejar les cabres del matí.
I si vas, mon esposa, a la soledat clara,
no passis pena, no, que hi seré viu com ara.
La figuera i la font hi parlaran per mi.
Autor:
Simona Gay i Trainier
(Pseudònim de
Simona Pons i Trainier)
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgina: 142
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgina: 142
Aquella neu
El Canigó a casa ten entrada,
quan cau la tarda és l'hora de l'adéu.
t'han sepultat en sa falda morada
i t'han cobert amb tota aquella neu.
Queia la nit, la viola es fonia,
blanquinejava el cel com un setí
punxava el cor la serenor del dia.
................................................
D'on ve que brilla l'arc de Sant Martí.
Autor:
Simona Gay i Trainier
(Pseudònim de
Simona Pons i Trainier)
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgina: 143
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgina: 143
Germà meu
Tota la nit esperi l'alba,
i el cel no veig emblanqueir.
Ah, si volgués el vent que passa
portar-me aquí el teu sospir!
Del teu castell tot blau de lluna,
quina alba dolça veus lluir?
Si per mi l'alba és de fe pura,
el dolor m'obre el seu camí.
Autor:
Marià Manent i Cisa
Obra: Pròleg a Obra poètica , 1992
Pàgines: 157-158
Obra: Pròleg a Obra poètica , 1992
Pàgines: 157-158
Els poemes elegíacs que Simona Gay dedica al seu «germà gran de sang i de poesia, el genial Josep Sebastià Pons» –són també mots de Riba tenen versos d'una música tan segura i tan pura com la dels millors poemes de l'absent. Jo vaig veure com el poeta era deixat, un dia clar de gener i de tramuntana glaçada, a l'ombra del Canigó blanc i blau. Per recordar aquell moment, no sabria imaginar uns versos més austers, més nus d'artifici i més dignes de qui tan emocionadament havia cantat la seva muntanya:
t'han sepultat en sa falda morada
i l'han cobert amb tota aquella neu.
Autor:
Simona Gay i Trainier
(Pseudònim de
Simona Pons i Trainier)
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgina: 138
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgina: 138
L'ànima meva
L'ànima meva és com un oratori
pobre i perdut en la gran soledat,
mira el desert del rocam que l'envolta
i se vol dret per una eternitat.
L'ànima meva és campana que plora
en una ermita on no hi entra el romeu
i on del teulat s'esmicola la llosa:
d'un toc igual s'aconsola la veu.
L'ànima meva és ocell dins la barda;
xarxa espinosa el priva de volar.
Iria al bosc, de brancatge en brancatge;
és presoner i encara vol cantar.
L'ànima meva és la cuca menuda
en l'herba molla i tendra de la nit;
lluu dolçament en l'hora més foscana
tot somniant estrelles i infinit.
Agost 1962
Altres indrets de Illa:
Indrets