Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Pel boulervard Jean Bourrat ens arribarem fins a la font d'en Ribalta on tres dolls vessen aigua amb abundor qualsevol estació de l'any. A la part superior de l'escala que hi mena, tenint al davant les serres i els camps de fruiterars del Riberal, podem llegir el poema "Elena" en què el poeta sintetitza tot el terme acabat de recórrer dins la figura de la seva estimada També una prosa descriptiva de com eren els horts del Riberal, els voltants de la font quan Pons els freqüentava i una evocació de dos personatges ben estimats pel poeta: Sant Francesc i mossèn Cinto.
Autor:
Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Primeres poesies (Poesia completa) , 1988
Pàgines: 51-52
Obra: Primeres poesies (Poesia completa) , 1988
Pàgines: 51-52
Elena
S'acataven les verdes canyes
que el vent feria amb son alè
i ben retallat el xiprer
sobre un fons nevat de muntanyes.
Assolellades hores d'or,
camps d'userda, dolça verneda,
i tu, planyívola font freda,
que afavories nostre amor.
Hortes de fruita saborosa,
préssecs mollars, pomes de gel,
bromes suspeses dins el cel,
mates d'enfalga, nit blavosa.
Oh pura gràcia del país,
en ella jo vos he trobada.
En el seu cos, en sa mirada
vivia tot el vostre encís.
"És teu el bé que s'assolella»
me deia amb son ingenuïtat,
i me semblava veritat
aquesta paraula que deia.
Perquè els seus llavis molsudets
amb la sentor que hi respirava,
perquè dels seus ulls la llum blava
i els seus rossos cabells desfets
eren per mi tot el fullatge,
la font de clar degotadís,
i m'oferia en un somrís
el fresc mirall del paisatge
Autor:
Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Prosa completa I , 1991
Pàgines: 380-381
Obra: Prosa completa I , 1991
Pàgines: 380-381
És semblant a los del veïnatge. No hi ha rengleres de rosers. No hi ha un bassí d'aigua verdosa. Tan sols ma germaneta hi té lo seu jardí petitet al racó, prop de la barraca, un jardí de violes i jonquilles nevades en hivern, de clavells i pensaments los mesos de primavera.
A un altre racó, ella, la fantasiosa, ha fet plantar un avellaner.
És un hort de pagesos. S'hi crien mongetes tendres, a l'ombra dels presseguers que la tramuntana vincla. Abans, tot lo llarg del caminet, hi havia una vora de xiprers. Ja l'han treta. Feia nosa als perers, posats a la filada, com los nins que van a estudi.
A l'altra banda, un canyís s'acata sota el feix d'una parra. Lo meu hort del Riberal és com un hort de pagesos.
Lo veig per tercera vegada. La primera, en hivern, a les hores del capvespre, era tot despullat i turmentat. Enyoravi que no hi hagués algun toranger, alguna palmera de vanos vernissats. La segona, als primers dies d'abril tot just los presseguers, amb una mitja rialla de verges primaverenques, deixaven caure sos mantos acolorats. Ara, és el juny. Los lliris i les maduixes embalsamen lo meu hort.
Per flairejar los lliris, m'he assentat entre els lliris, per los flairejar i oir ensems les refilades dels rossinyols. Dins los horts veïns, ne veia d'altres, platejats i junts. Me semblava que de llarg a llarg del caminet passaven mossèn Cinto i sant Francesc.
Després, m'he entrat a l'hort d'en Jan, que la porteta sempre n'és oberta.
L'hort d'en Jan és més retirat, més atapeït. Allí, he vist que una faixa roja s'enrotllava sus de les branques d'un presseguer. En Jan l'havia posada per allunyar los passerells de les maduixes. I després, he travessat lo caminet, amb el xano-xano de mossèn Cinto i sant Francesc, amb el xano-xano del capvespre en les diades de juny.
Dins la Bosqueta, sota la Font d'en Ribalta, allà s'hi troba lo meu hort. Darrere el fullam, sorolleja la ribera i n'hom veu, entre els xiprers, les tristes garrigues de la Gavatxeria.
A migdia, lo cel és barrat per les muralles d'Illa, que grisegen, de la Rodona fins a la iglésia Sant Esteve del Pedreguer.
Sus del teulat de la primera s'enlaira una platana i la torre geganta de Sant Esteve se destaca al mig de les blavors canigonenques.
Allà, dins la Bosqueta, sota la Font d'en Ribalta, allà, amb els seus lliris blancs, com les encantades del somni, he deixat lo meu hort del Riberal.
Autor:
Simona Gay i Trainier
(Pseudònim de
Simona Pons i Trainier)
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgines: 30-31
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgines: 30-31
La Font d'en Ribalta
Irem a la font d'En Ribalta,
on l'aigua salta
en una pila de granit,
entre els pilars de marbre rosa
deu abundosa,
que fas tres dolls d'igual delit.
Irem a punta d'alba,
aigua i llum sus la mà,
l'hi volguéssim deixar
se tornaria balba!
Prop de la deu frescal,
préssecs dins la cistella
diuen la meravella
dels horts del Riberal.
Dins l'aigua platejada
juga algun batedor,
dones del rodedor
fan de neu la bugada.
Qui mai l'estroncaria
la impetuosa deu,
de perles fa un relleu
i se n'enjoia el dia.
A l'hora de plegar
i de parar tovalla,
tota gent hi davalla
amb el càntir a la mà.
Aigua, blava o daurada,
s'escampa el seu convit,
encara més la nit
quan hi cau l'estelada.
Altres indrets de Illa:
Indrets