Cerca per...
Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Podem situar-nos davant la façana principal de l'església per llegir dues belles corrandes que Josep Sebastià Pons li va dedicar. El poeta la va descriure en aquestes termes: "la façana severa d'un granit ben aparellat, gris blau i ple de raigs segons el dia, erigeix bles de pedres damunt el seu entaulament. S'il·lumina d'un portal de marbre rosa amb brancals de balustre. El conjunt és monumental" [Llibre de les set sivelles dins Prosa completa I, p. 39]. A sobre la portalada hi ha el nínxol des d'on Sant Esteve, amb la palma de màrtir a la mà dreta i els rocs de la lapidació a tocar del peu esquerre protegeix la vila.
Autor:
Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: Canta perdiu (Poesia completa) , 1988
Pàgina: 175
Obra: Canta perdiu (Poesia completa) , 1988
Pàgina: 175
Bé en seràs, d'anomenada
vila d'Illa en tot carrer!
Sant Esteve hi mou la palma
al damunt del pedreguer.
Autor:
Josep Sebastià Pons i Trainier
Obra: L'aire i la fulla (Poesia completa) , 1988
Pàgina: 242
Obra: L'aire i la fulla (Poesia completa) , 1988
Pàgina: 242
Sant Esteve
Dominant el nostre poble,
del raig d'una palma d'or,
Sant Esteve, el mireu sempre
com un riu que va a la mort.
Autor:
Simona Gay i Trainier
(Pseudònim de
Simona Pons i Trainier)
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgines: 20-21
Obra: Obra poètica (Simona Gay) , 1992
Pàgines: 20-21
Adéu a Illa
L'estiu s'acaba i jo me'n vaig,
te dic adéu, vileta d'Illa,
i d'aqueix sol que per tu brilla
bé me'n voldria endur un raig.
Prou ton imatge m'enduré
rossa flor dins la rica plana;
país de sol i tramuntana,
te deixi sempre amb enyorer.
S'alça carrat ton campanar
de pedra grisa i marbre rosa,
i sap sa veu tan amistosa
que el dol i el goig té d'esgranar.
Si guarda vila i riberal
ple d'ocellets, i la muralla
que t'entorneja i t'abrigalla,
guardi les fonts i el vell portal.
Amb tes mil fonts, frescos tresors,
de tot lloc raja l'aigua clara.
També la terra és bona mare
abundadosa en els teus horts.
Ara rosseja el teu vinyer,
la figa és seca a la figuera;
passant el pont de la ribera
veuré l'oliu i el manglaner.
El manglaner deu ésser bord,
que sempre amarga la manglana
i tot pícant l'oliva guana
la griva diu: «adéu, amor».
Sembla de plata el vell oliu,
el fonoll diu: «Vinguin castanyes»,
si cal deixar plana i muntanyes,
s'atansarà l'hivern geliu.
No colliré al país meu
l'oliva negra a l'oliveda,
baixant al clot de la font freda,
quan Canigó serà tot neu.
I no veuré la plana en flor...
tornare quan serà rogenca
tota la fruita primerenca,
sota del cel acollidor.
Altres indrets de Illa:
Indrets