Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Ens arribarem primer fins a Casanoves. Hi trobem un paisatge ben diferent del Riberal, són terrenys de garriga, de feixots de fruiters i de conreus de secà. A la dreta del camí, hi ha l'església de Sant Salvador del segle XI, salvada fa poc de l'ús agrícola. A l'interior (se n'ha de demanar la clau prèviament) uns panys de pintura al fresc del segle XI esperen que les parts que els manquen, el Pantocràtor i l'Adoració dels Reis, tornin del museu de Ginebra en què una venda fraudulenta els va fer anar a parar als anys cinquanta del segle passat. Podem llegir-hi un fragment de la prosa de "La taula dels Reis", un breu poema de Simona Gay que ens invita a anar-hi i dos més de Pons que recreen bucòlicament les veremes i els bugallars (rusquers) d'abelles en aquesta antiga senyoria.
A les darreries del segle passat [...] no s'era encara perduda la costuma d'anar a l'espera dels reis. I, a fi d'acollir-los, hom parava una taula amb tot de rosquilles al pont de la ribera. Els reis venien de la part de Casanoves i no pas d'Orient, cosa ben raonada, a despit de l'antiga relació, perquè de fer altrament haurien girat el cap a l'estela. A més d'això, i encara que ningú no sospités el misteri, una pintura al fresc i mig esborrada els representava agenollats en aquella església convertida en pallera. Portaven damunt de les arrugues del front una corona en forma de mitra, i mentre oferien els presents mostraven els blancs dels ulls per manifestar la fe que els movia. Cada any, i a la mateixa hora, se destacaven de la crosta de la paret i anaven de camí amb les cavalcadures.
Camí de Casanoves
Camí de Casanoves,
camí de l'oliu blau
i del lluert que esmalta
una pedra roent.
Les canyes de mil dits
manyaguen l'aire ros.
L'arbreda va creixent
en el bany de frescor
que li fa la ribera.
Amunt de la garriga,
els pins escadussers
atresoren el verd
i l'ombra arrodonida,
en l'ocre de l'argila
A l'hora dels eixams
A l'hora dels eixams ni un sol branc se movia,
la pinya dura i reïnosa resplendia,
quan m'estava no sé si despert o adormit
en el pendís d'estepa i de timó florit,
tot sol a l'abandó d'una tarda escollida,
com abocat al doll puríssim de la vida.
Un alè de salut m'omplia cada braç
d'una força d'arrel nodrida per l'ermàs.
Vora el vinyot hi verdejava una figuera,
i li feia un somrís, tan vernissada que era,
ja que allà dalt semblava, en l'espai abrandat,
filla antiga del sol i de la soledat.
Allà dalt, els penyals sota la solellada,
arriscats o ajaçats amb l'esquena colrada,
miren com la colobra, a l'amor de l'estiu,
va allargant el fiçó davant del front geliu.
***
Mes, ja entrada la tarda, una nova frescor
anava removent la fulla. La remor
encomanada a l'arbre a cada branc naixia.
Bé sospirava el maig! De vegades sentia,
no gaire enllà del jaç el glop d'una perdiu.
Un ocell venturer gosava alçar son piu.
Algun grill confiat treia sa nota ardida,
anunciadora de la fresca beneïda.
Les esquelles, de la fondària de la vall,
suspenien dins l'aire un camí de cristall,
o s'escorrien, mig perdudes, les esquelles,
i no veia el ramat de cabres o d'ovelles
que, fidel, s'allunyava, agrupat pel retorn,
i així venia a cloure el remoreig del jorn.
Verema a Casanoves
Si és morta la libèl·lula atzurada,
i ressona el cant pla de la ribera,
ja deixa el somater les semals plenes
vora el trist abandó de la capella
que volta dels olius el gris silenci,
i més amunt s'escampen les culleires
amb el mocadoret blanc que aleteja,
com lligades pel ritme d'una dansa,
cadascuna seguint la seva llaca,
on manta estesa sorralenca enyora
el vol de les perdius esparverades.
Entretant a ponent el cel s'allisa.
Té un color de viola la muntanya
que ara va fosquejant, més alterosa.
El gorg solet s'anima i vespilleja,
i la fressa que ens sobta en l'oliveda
és el plany de les dríades ferides.
Vent de tardor, se'n tornen les carretes,
girant pausadament, girant les rodes.
El most sotraquejat resquitlla i deixa
a cada banda un ròssec i s'acaten
per damunt del camí les canyes verdes.
Altres indrets de Illa: