Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta font es troba en el veïnat del Gimenell o de Montoriol. El lloc pot ser apropiat per llegir-hi quatre poemes de Simona Gay que fan referència a com s'estimava aquests paisatges de vora el riu Gimenell i de com es convertiren en referents vitals del retir al mas d'en Marc.
Camí de la font
Tota sola, tota sola
me n'iré vora la font.
Com la rosa de l'estepa
fa claror en el meu front!
Com la rosa de l'estepa,
pensament que era catiu,
ja pot néixer sense nosa;
i se'n vola una perdiu.
Tota sola, tota sola...
La divina soledat,
dona l'aire que refresca
i la gran serenitat;
dona l'aire que refresca
dins la pau de l'alzinar;
quan la vida molt pesada
l'esperit vol engrunar.
Tota sola, tota sola,
bé m'encanta aqueix camí!
Dolces flaires s'hi barregen,
farigola i romaní.
Dolces flaires s'hi barregen,
aquí passa un esquirol,
fugiria si me veia.
Com refila el rossinyol!
Tota sola, tota sola...
A la font del Gimenell, _
el sol daura cada fulla
d'aqueix vern torcit i vell;
el sol daura cada fulla,
hi corr' l'aigua, ombra i claror.
Jo que em creia tota sola
i la font parla de tu...
Silenci
A Maillol
Aquest camí no sé on mena
enmig del brusc i el ginestó,
l'estepa hi fa sa rosa ofrena,
l'abril és tendre en l'arbrissó.
Dins l'ombra verda de l'alzina
tot és quiet, sols fa remor
l'espantadissa salvatgina.
El camí s'obre en la claror
d'una oliveda recollida,
terra nua entre cada oliu;
per l'esperit model de vida,
pau estesa, somni soliu.
El caminet de nou s'endinsa
i vaig seguint els meus encants,
dintre el bosc llisa una llum minsa,
pel camí fosc neixen brillants.
Tots els ocells de primavera
s'apleguen vora el Gimenell,
tinc la frescor de la ribera,
i la frescor del cant d'ocell.
Que el camí fini o comenci,
passant de l'ombra a la claror,
s'hi cull la rosa del silenci,
i no en conec de goig millor.
Pluja al bosc
Pluja fetillera,
frescor de falguera,
flaire de bolets.
Fina transparència,
verda confidència
d'aquest estiu moll.
Branques remoroses,
blavor de les lloses
plenes d'humitat.
El cel que griseja
sembla que festeja
el Gimenell blau.
Acord callat
Sota d'un vern la nostra font rajava;
el Gimenell s'ha endut el vern,
i l'amor cerca, pacient,
la veta d'aigua soterrada.
Tres ulls menuts a flor de terra
seran fil d'aigua si els lliguem.
Oh fresca vida
sota els plançons del mateix vern!
I el Gimenell,
ara camina, ara reposa,
en son bressol de dura llosa,
i va escolant claredat fina...
Acord callat
amb ritme enlairat
d'aquella branca...
Un esquirol salta la tanca,
una castanya cau,
i assenyala la pau.
Altres indrets de Corbera del Castell: