Castell

Les primeres cites documentals del castell de Corbaria són de mitjan del segle X. Es tracta de donacions, relacionades la majoria amb alous de Sant Miquel de Cuixà. El 1131 un dels documents esmenta Bernat Adalbert de Corbera, qui prestava jurament de fidelitat a Gausfred II, comte de Rosselló. Es tracta del primer document de la nissaga dels Corbera, que perdurà com a senyor del castell i lloc de Corbera fins al 1355. Aquell any, la darrera descendent, Margarida, es casà amb Pere de Perapertusa, per la qual cosa Corbera passà a mans d'aquella família. El 1420 era una descendent d'aquests, Margarida de Sagarriga i de Perapertusa, qui es casava amb Bernat d'Oms, i aportava Corbera en el seu dot. El 1652-1654 els béns els foren confiscats per Lluís XIV i, posteriorment, foren venuts a Josep de Vilanova-Caramany, el qual els transferí a la família francesa dels Boisambert, també per casament. Sempre per via de noces, Corbera retornà als d'Oms, el darrer dels quals, Josep de Vilar, espòs de Josepa d'Oms, morí el dia abans de la Revolució Francesa. Foren els darrers senyors de Corbera. Tenint a la vista les restes del  castell podem servir-nos de la lectura d'un poema  de Simona Gay.