Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquesta ermita, situada en una de les entrades del Parc Natural del Desert de les Palmes, va ser construïda dins del recinte de l'antic castell de Fadrell o castell Vell. La construcció primitiva data de 1451, poc després, es feren el pòrtic (1455) i la capella (1456). L'edifici consta de dues naus amb arcaries amb columnes al centre i pilastres al costat. L'ermita va ser culminada amb volta de canó. A l'interior, amb el recollim del lloc o la part forana dominant una extensa vista de la plana castellonenca podem llegir un fragment de prosa costumista de Salvador Guinot que descriu un moment de la romeria que cada any, pel mes de març, hi arriba partint del santuari de Lledó, coneguda també com la romeria de les canyes, i el poema que Bernat Artola que recrea amb detall, amb metre i llenguatge popular, els múltiples caires de la festa.
A la Madalena!
Portant al coll la berena
i el gaiatet a la mà,
tot castellonero va,
a peu, a la Madalena.
Si és castís i de la soca
va per Sant Roc de Canet,
puix un home dret i fet
fa sempre lo que pertoca.
És festa, i com és el dia
d'honrar el Castelló antic,
s'agermanen pobre i ric
en la filial romeria.
Arribat a l'ermitori,
com tot són crits i avalot
per no fer el tararot
hi ha qui fuig del rebombori.
Volta i volta la campana
saludant als coneguts.
Hui disfruten els menuts
fent lo que els dóna la gana!
Les colles madaleneres
criden pels garroferals
fent gràcies tradicionals
de pesics i bolangeres.
Al típic «porrat» fa copa
i compra «rollos» la gent;
i algú balla tot content
per la beguda guilopa.
Ja de retorn cap a casa,
quan ja va fent-se de nit,
hi ha qui torna tot pansit
d'haver-se divertit massa!
Tant si val! Per més que el mates
un bon fill de Castelló
no es deixa la processó
de canyes i de gaiates.
I el vell que conta i ordena,
i el xic que ho fa tot a ull,
tots tenen el noble orgull
d'anar a la Madalena!
De romeria (fragment)
Un quart abans de començar la missa ja estava e1 sinyó Ignasi de Pagès segut en terra enfront mateix de la trona que hi ha en l'ermita de la Madalena.
Resà poc, perquè les dones entraven i eixien de l'ermita i no deixaven sossegar a ningú ni oir missa en concert. No s'enfadà des de l'Introit fins al sermó més que sis vegades, perquè tenia prop un chicuelo que semblava una baralluga, i una dona que mai estava ben assentaa.
Mentres durà el sermó estigué més sossegat, amb la boca oberta quan el quaresmero recordava el Sant Evangeli; però quan començà a pegar punyaes a la trona condemnant molt enujat els vicis i les males costums, el sinyó Nasio pegà dos cabotaes i tornà a enujar-se amb el chicuelo del costat.
Quan ningú l'estorbà fou al Sanctus, i era d'oir resar al sinyó Pagès amb tant de fervor com un sant. Llavors s'acusava, el pobret, de tots els pecats de la joventut i les faltes de la vellesa; s'arrepentia d'ells, sobretot del mal gènit, que era el seu pecat més gros; i demanava perdó a Nostre Sinyor Jesucrist, que donà la seua preciosíssima sang per la salvació de les ànimes... Ah, quin milacre d'amor!... Quines punyaes al pit se pegava el sinyó Nasio! Pareixia que destarrossava amb una maça. I el pobret més de déu anys que no havia pecat mortalment!
Acabada la missa, i poc demprés d'eixir el tropell de la gent, deixà el sinyó Nasio l'ermita i començà la tornaa a casa, a on l'esperaven per a dinar.
Altres indrets de Castelló de la Plana: